Km. Vertical d'Ogassa 3/3/13

Tres cracks pantaurells a punt per pujar 1.100 m de desnivell

Tot i que ja fa moltes setmanes d'aquesta cursa, i entremig ja hem viscut algunes maratons, no podem deixar de penjar una petita crònica sobre el Kilòmetre Vertical d'Ogassa. Una prova que formava part del Campionat de Curses del Ripollès, i que va comptar amb la participació de tres valents pantaurells, el jove crack Aribau Portillo, el valent Joan Bosch, que com a bon veí d'Ogassa es va atrevir amb una competició 100% muntanyera tot i entrenar normalment sobre asfalt, i el Jordi Garreta, que amb aquesta cursa ja feia la segona del Campionat del Ripollès.

Primera cursa amb bastons, es nota que no domino gaire...

Una cursa especial i diferent, ens estrenàvem en aquesta disciplina de les verticals, que si alguna cosa bona té és la seva senzillesa: surts a tota castanya cap amunt, i fins arribar al cim! en aquesta ocasió, un recorregut de 4,9 km on superàvem els més de 1.100 m. de desnivell positiu que hi ha entre el poble d'Ogassa i el cim del Puig Estela.
Les nevades caigudes durant la setmana em feien témer per l'estat del terreny i la possible presència de neu. Al final, el sol i el vent de les darreres hores s'havia endut molta neu, que només quedava als punts més alts de la serra, però el camí sí que estava molt enfangat, i m'ha sigut de gran ajuda els bastons que he dut, també per primer cop en una cursa, seguint els savis consells que havia sentit per part de companys més experts.

Pujant per una rampa dura i amb fang

L'anècdota del dia ha estat que, un cop arribats a dalt, amb el company Aribau Portillo hem anat seguint per la carena per trotar una mcia, i ens hem despistat per agafar el camí de tornada.... gairebé arribem al Taga abans d'adonar-nos! Després, hem començat a baixar ràpid, perquè les cames tenien ganes de més kms i una mica més de varietat, després de la duríssima pujada en cursa, i hem acabat baixant a tota pastilla cap al poble, avançant altres corredors que també tornaven i devien pensar que estàvem sonats!
La millor sorpresa en arribar a Ogassa, quan he vist a la classificació que havia quedat segon veterà, però com que el primer era ni més ni menys que el tricampió mundial de curses de muntanya Agustí Roc, que havia quedat també guanyador de la classificació general, em donaven a mi el trofeu de primer veterà! En fi, tot un honor, i un plaer inesperat, perquè tot i sentir-me bé pujant, no havia tampoc tingut la sensació de fer una gran cursa, i vaig acabar amb la idea que hagués pogut fer una mica més....
Us deixem aquí les nostres classificacions i un bon recull fotogràfic que explica millor que cap paraula com va ser aquest Kilòmetre Vertical, així com els espectaculars paisatges de les muntanyes ripollenques per on la vam disputar. Fins la propera!

Ajudant-me dels bastons en terreny molt tou

Km. Vertical d'Ogassa, 4,9 km
23. Aribau Portillo, 1h00'47"
28. Jordi Garreta, 1h02'08"
106. Joan Bosch, 1h37'06" 

Joan Bosch amb estil 100% muntanyero

El crack Aribau Portillo apretant en un dels pocs terrenys plans

Guanyant posicions en la pendent més suau de la pujada

Aribau Portillo enfilant la darrera pujada

L'Aribau al capdavant d'un grupet arribant ja al Puig Estela

Jo pujant com puc les darreres rampes del Puig Estela

El Joan ja a per totes els últims metres...

...i en el moment d'arribar al cim

Arribada al Puig Estela, últim sprint amb vistes fantàstiques

Primer veterà de la cursa, amb un podi ben especial!