dilluns, 12 de desembre del 2011

Marató de València 27/11/2011

Crònica (interessada) de la Marató Divina Pastora de València
by Joan Bosch

Magnífic escenari per una marató
L’Àlex Valverde i jo vam córrer la Marató Divina Pastora de València el passat 27 de novembre, una setmana després de la data prevista (per culpa de les eleccions generals, en malhora celebrades...). Teníem un objectiu: baixar de les 4 hores, que, evidentment, vam assolir, amb (gairebé) el mateix temps: l’Alex, 3:53:26, i jo, 3:54:00.

Un apunt: L’Alex i jo som amics, veïns i, també, rivals; o millor, rivals, veïns i, potser, amics. Quasi sempre entrenem junts. Vull deixar clar que, per ara, tenim un nivell molt semblant: unes vegades guanya ell; unes altres, jo (Festa Major de Terrassa 2011, Mitja de Ripoll 2011, etc., etc., etc.).

Àlex i Joan, amics i rivals...
Vam marxar a València, amb les respectives famílies, el divendres anterior. Vam sopar (en una pizzeria italiana) i vam descansar (a l’hotel NH Valencia). Dissabte al matí vam anar a l’Oceanogràfic. Després de dinar, vam anar a recollir els dorsals. Abans de sopar vam fer un volt pel centre de la ciutat, on vam coincidir amb l’Anna Cos, que havia vingut per córrer la cursa de 10 km, que, dit sia de passada, va guanyar!, en la seva categoria. Ens vam desitjar sort. Aquella nit vam sopar en un Fresco, va ser el meu primer àpat de la setmana sense alcohol..., i, ai, com vaig trobar a faltar la cervesa! Tot el dissabte el vaig passar ensopit, trist i enfadat perquè tenia un dolor molt fort a sota el bessó de la cama dreta, i no veia gens clar poder fer o acabar la cursa. Preocupat, la nit abans vaig dormir molt poc (i malament).

Diumenge l’Alex i jo havíem quedat per esmorzar entre les 7.00 i les 7.15 hores, però l’Alex va fer tard, va baixar a i 30 passades, deia que s’havia adormit..., o començava la seva particular guerra freda (o guerra psicològica)? A les 8 vam marxar de l’hotel, ben esmorzats i equipats amb la samarreta dels Pantaurells. Vam escalfar i vam estirar i ens vam situar a punt per sortir. Per cert, heu vist imatges de la sortida? Quina passada! A banda i banda d’un pont, a un costat els de la marató i a l’altre els de la cursa de 10 km. Vam córrer en paral·lel uns metres, després ens van separar.

L'Àlex ben content: "Panta! Panta!!!"
L’Alex havia calculat que per baixar de les 4 hores havíem de córrer, almenys, a 5.40. Els primers km els vam fer a entre 5.40 i 5.35 (segons el meu GPS de 80 euros...), bé, xerrant, com si res. Jo, de mica en mica, m’anava trobant més còmode i tranquil, sense, de moment, cap dolor ni molèstia. Al cap d’uns quilòmetres, l’Alex va haver de parar (a pixar). Ha, ha, sóc molt competitiu!, així que immediatament vaig passar a córrer a 5.30. Però aviat l’Alex ja m’havia atrapat... “Panta!, Panta!”, cridava. Vam continuar junts a 5.30, còmodament. Ara jo estava content, alegre i, definitivament, optimista: del dolor dels dies abans, res de res!  Encara no havíem arribat al km 20, l’Alex va haver de tornar a parar (amateur!), i, esclar, ho vaig aprofitar per baixar ràpidament a 5.25. Però encara no un minut després ja tornava a sentir “Panta!, Panta!”. Era ell... Vam continuar junts fins al km 30, punt en què havíem quedat amb la family. Vam passar pel lloc on estaven situats, fent bona cara, traient pit...

(Aquí faig un parèntesi: La Marató de València és molt maca, sobretot la sortida i, encara més, l’arribada, i, segons diuen, és una de les més importants a nivell estatal, però..., ...!, durant tota la cursa només ens van donar aigua, cap beguda isotònica, ni fruits secs, ni mig plàtan, ni una trista taronja! ..., a València, i ni una ... taronja!).

El Joan en la seva arribada triomfal
Continuo: En previsió, havíem agafat barrites i gels. Teníem previst fer un mos cada 10 km. Vaig deixar per als últims quilòmetres un gel que ens havien donat el dia abans (amb el dorsal).  Ara el necessitava! Vaig posar la mà a la butxaca, però no hi havia res, l’havia perdut!, m’havia caigut? Li vaig dir a l’Alex. Va somriure (ha, ha!), i va incrementar el ritme... Abans del km 40, sense gaire forces, em vaig despenjar, just abans de passar per on era l’Anna Cos, que ens va cridar ànims i ens va donar forces (Anna, gràcies!). Els últims quilòmetres se’m van fer molt llargs, el cap em deia “para!”, i el cor, “no paris!”, em costava aixecar les cames (dues vegades gairebé m’entrebanco i caic a terra!), i, a sobre, si aixecava el cap, veia l’Alex uns metres davant meu... i semblava, inalterablement, fresc! Al final, com sempre, el cor va guanyar, i no vaig parar!, de fet, ara ho he vist, ni tan sols vaig baixar (gairebé) el ritme..., i encara vaig tenir forces per aixecar els braços en creuar la línia de meta.  L’Alex m’estava esperant (!). Ens vam felicitar, ha, ha! Havíem assolit, amb escreix, l’objectiu, baixar de les 4 hores: l’Alex, 3:53:26, i jo, 3:54:00. Ho vam anar a celebrar al poble de Burjassot, prop de València, fent una paella, també amb la família Font Hostalet.

Addenda: Segons el web de la Marató Divina Pastora de València, l’Alex va quedar el primer classificat del club Pantaurells Terrassa. I és veritat! Per poc. Felicitats, Alex!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Burriac Xtrem 13/11/2011

Així vèiem el Castell de Burriac quan ens hi acostàvem...
La secció de muntanya dels Pantaurells va participar el diumenge 13/11 a la Burriac Xtrem, una apassionant cursa de muntanya de 24.700 m. i un desnivell acumulat de més de 2.500 m. que transcorre per la Serralada Litoral.
Quan arribem a Argentona, punt de sortida i arribada, ens rep un impressionant aiguat, que acaba provocant alguns problemes tècnics a l'organització, que es veu obligada a endarrerir lleugerament la sortida.
A la plaça Nova d'Argentona ens trobem amb companys Egaramossenaires i altres habituals del Circuit Català de Curses de Muntanya, avui és l'última prova d'aquesta competició i estic obligat
Companys Egaramossenaires, preparats per la sortida!
a fer una bona classificació si vull aspirar a acabar al podi de la categoria de veterans, el principal objectiu d'una temporada muntanyera a punt d'acabar.
Després de les fotos de rigor i els nervis típics de la sortida, comencem a córrer pels carrers d'Argentona i ja ben aviat, als afores del poble, comencem a guanyar alçada. Tot i la pluja, o gràcies a ella, fa un dia ideal per córrer, molta humitat i boira a les zones altes, la terra ben xopa i toveta, i fulles molles per tot arreu que donen encant i emoció a uns corriols força tècnics, amb fang i contínues ziga-zagues. Quan pugem cap al Castell de Burriac, punt emblemàtic del Maresme i d'aquest recorregut, la boira es fa
El Climent apretant a la sortida
més espessa i amb prou feines es distingeix res.
Aquí trobem el primer i gairebé únic tram de grimpada de la cursa, que en general és bastant corrible, excepte als nombrosos trams de fortes pujades, bé, aquí els del davant deuen córrer, però els que anem entre el pelotón fem el que podem...
Cap a la meitat de la cursa passem pel punt més alt, el Turó de Cirers, només 450 m. d'alçada, però les contínues pujades i baixades del recorregut, havent sortit de només 50 m, la converteixen en una cursa realment dura i exigent.
Jo, en busca d'una bona classificació de la categoria, he sortit ben fort al començament, deixant
Jordi G, concentrat a la baixada
el Climent i els companys Egaramossenaires Dani Mañosa, Rafa Carrera i Alberto més al darrere. Pagaré aquesta alegria, perquè tot i que agafo un bon lloc i m'estalvio taps, a les successives pujades vaig perdent posicions. Però, per primer cop en cursa (em sembla), i això confirma que avui no estic tan malament com de costum, en baixada no m'avança ningú, ben al contrari, recupero i guanyo moltes posicions, fent un descens, això sí, una mica salvatge que em dóna més d'un ensurt, però per sort cap caiguda forta. El meu càlcul era fer 2h45' per entrar aproximadament en la posició desitjada, i arribo al llarg tram final pels carrers d'Argentona amb el temps sobrat per fer-ho, això em dóna encara
El Climent, pel lloc més difícil!
un plus de moral, i als últims 300 m. trec forces d'on ja no en queden per avançar un parell més de corredors (no sigui que em vingui d'un lloc).
El Climent ha fet també una gran cursa, anant de menys a més i acabant amb bones sensacions, tot i haver-se perdut pel trajecte fins al punt d'haver hagut de recular per passar per un dels controls. Tot i aquest entrebanc, acaba amb bona classificació a la categoria que el consolida al podi del Circuit.
En Dani Mañosa fa també una gran cursa i arriba gairebé amb ganes de seguir corrent; l'Alberto i el Rafa gaudeixen i compleixen també amb una de les curses de muntanya importants del país, més de 400
Dani, estil de baixador tècnic
participants (i perquè van tancar les inscripcions), i com diu en Dani, una cursa que té de tot: duresa, tècnica, bosc, corriols, roca, paisatges i ambient.
Felicitar l'organització perquè tot i els problemes de subministrament elèctric que va provocar la pluja del matí, van saber reaccionar, i la zona d'arribada, els controls, avituallaments, l'atenció als corredors, etc., tot impecable i a punt.
Us deixem aquí les fotos i les classificacions dels Pantaurells Climent i Jordi G, i dels companys Egaramossenaires Dani, Alberto i Rafa. Una cursa totalment recomanable, a la qual tornarem. Fins la propera!
Alberto baixant entre les roques
Burriac Xtrem 2011 (24.700 m)
62. Jordi Garreta 2:40:45 (13 Veterà)
93. Dani Mañosa 2:47:39 (19 Veterà)
122. Climent Palet 2:54:51 (9 Màster)
234. Alberto Serrano 3:16:47 (146 Sènior)
244. Rafael Carrera 3:20:52 (74 Veterà)
El Rafa, gaudint també de la baixada

Agrair al company Monrasin, del blog "Corriendo por la sierra", l'extens repòrtatge fotogràfic fet de la cursa, d'on he agafat moltes de les imatges que veieu:
http://monrasin.blogspot.com/
Tertúlia de corredors-muntanyeros després de la cursa
Hem passat per corriols tan macos com aquest...

Secció de muntanya dels Pantaurells, marcant terreny al Circuit Català...

Amb Ahmed El Qayed, segon de la general, un dels millors corredors de muntanya catalans

dilluns, 7 de novembre del 2011

Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall 30/10/2011

Un dia esplèndid per córrer i per gaudir del paisatge
La secció de muntanya dels Pantaurells va participar el darrer diumenge a la Marató i Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall, una cursa clàssica que té l'encant afegit de recórrer el parc natural de Sant Llorenç, l'espai habitual pels nostres entrenaments.
Bon ambient a Sant Llorenç Savall quan arribem, ben d'hora al matí: el Jordi G., el Climent i el Jordi M. per córrer la marató, 42,400 km amb 3.449 m. de desnivell acumulat, sortirem a les 7.15 h. El Quique i l'Oriol corren la Mitja Marató, amb 1.741 m. de desnivell acumulat.
Pujant cap al Camí dels Monjos
El Climent arriba amb molèsties físiques, que pagarà durant la llarga cursa amb fortes i contínues rampes que l'impedeixen córrer i li fan perdre molt de temps, però no es vol perdre aquesta fantàstica marató que a més puntua pel Circuit Català de Curses de Muntanya. Pel Jordi M. es tracta de la seva estrena en curses de muntanya... i per començar una marató, toma ya! Aquí tenim les classificacions finals:

Marató
38. Jordi Garreta 4:59:03
130. Climent Palet 6:10:25
145. Jordi Miguel 6:31:32

Mitja Marató
112. Quique Caamaño 2:13:56
397. Oriol Fernàndez 2:43:35
Arribant a la Mola pel Camí dels Monjos

La meva crònica
Abans de començar, males sensacions, com ve sent costum darrerament. La tendinitis eterna al tormell que no vol marxar, i una inoportuna punxada a l'isquio el dia abans, em fan començar la cursa amb molta precaució i amb dubtes seriosos de poder-la acabar. Estreno mitges compressives per les cuixes, just comprades el dia abans, i les dels bessons, a veure si em serveixen per evitar les molèsties.
Abans de començar, salutacions i bons desitjos amb una pila de companys: el tiet Agustín i els
nebots José Antonio Arévalo, Juan Carlos i Alberto, el
correcat de Vacarisses Toni Jurado, el campió
Jordi Hurtado que correrà la mitja... molt ambient
local i ànims per a tothom.
Durant la primera part de la marató, ja veig que avui no serà el meu dia. La cuixa va aguantant, però el tormell segueix molestant cada vegada que trepitjo,
Arribant a la Mola, quina imatge més guapa
serà una tortura durant tota aquesta llarga cursa. D'altra banda, ja a les primeres pujades noto la falta d'entrenaments llargs d'aquesta temporada i em costa seguir els corredors que van més o menys al meu ritme.
A partir del km 17, amb l'inici de la llarga pujada cap a la Mola (700 m. de desnivell) podem dir que comença la cursa de veritat. Vaig defensant la posició, i just al moment d'agafar el Camí dels Monjos em trobo al campió d'ultres Javi Alonso que em fa unes fotos ben xules. M'encanta pujar cap a la Mola per un camí que conec molt bé, tot i patir
una mica més del compte, i quan estic arribant al
Avituallament davant el monestir, mentre em fan un breu massatge
monestir em trobo amb el gran moment del dia: una claca impressionant de pantaurells, especialment la secció femenina, que em saluda i em rep amb crits i ànims... No tinc paraules, sou... fantàstiques! Sóc l'enveja dels altres corredors! intento arribar corrent i amb dignitat, i xerrant amb uns i altres, cap a l'avituallament, on a causa de les meves queixes una amable voluntària de l'organització m'intenta fer un massatge al tormell, però res, poca cosa hi ha a fer. Aquí em trobo també amb el campioníssim Àlex Castells, que em fa un magnífic reportatge fotogràfic (que acompanya aquestes línies), i amb el també egaramossenaire Rafa Carrera. Moltes salutacions i gràcies a tots pels ànims, i apa,
Plàtan i beguda isotònica, l'esmorzar del bon gourmet corredor
muntanya avall que la cursa continua.
El tram fins al Coll d'Eres, on esperava córrer a molt bon ritme, ja m'avisa seriosament: les dues petites pujades que em trobo em provoquen les primeres rampes importants als abductors, m'he de parar, caminar amb dificultats... bfff.... això em talla molt el ritme. A Coll d'Eres comença la ràpida baixada, el terra està molt bé i és menys perillosa que altres anys, però les rampes continuen, i algun corredor m'avança. A l'arribar al Marquet de les Roques procuro no allargar gaire la passa al córrer... no puc!
Tot i així, mantinc les posicions i calculo que no vaig
El Climent a la Mola, rodejat d'admiradors i admiradores
gaire lluny d'intentar repetir o millorar el temps de l'any passat, el gran objectiu que m'havia marcat.
Però no serà així: la darrera pujada forta cap a l'Era Ventosa, a partir del km. 32, es convertirà en un suplici: a les primeres rampes m'he de parar amb les dues cuixes totalment rígides... no tinc més remei que parar, estirar, esperar a que passi el dolor, caminar a poc a poc... i anar veient com altres corredors i el temps van passant. Ja m'adono que no faré el temps de l'any passat, i que no podré tampoc baixar de les 5 hores. Intento prendre-m'ho amb calma per, almenys, acabar dignament la cursa, i a la darrera pujada cap al Castell de Pera, un cop superat un tros de grimpada, em tornen les sensacions a les cames per almenys mantenir un ritme de cursa, no tan viu com jo voldria, però sí suficient perquè els quilòmetres vagin caient.
Aquest tram final ofereix unes vistes espectaculars sobre el massís de Sant Llorenç, i a partir del km. 36-37 ja tinc referències de Sant Llorenç Savall, al fons de la baixada... tot i el cansament, puc córrer amb més tranquilitat i amb la seguretat que acabaré la marató, un

any més.
De sobte, m'adono que ja he passat el km 40, estic a l'últim corriol abans d'arribar al poble, i encara no han arribat les 5 hores... veig la carretera esfaltada, un policia que atura els cotxes, i el rellotge em marca encara les 4h58'... apreto les dents i dono el poc que em queda i li demano al Déu dels corredors que no m'enganxi ara una nova rampa que m'obligui a parar... Entro esprintant i sentint els crits del públic (jo també crido una mica, s'ha de donar espectacle!), i acabo en 4:59:03. Nou minuts més que l'any passat, però molt content perquè finalment
he baixat de les 5 hores (per un pèl...), i la veritat és que
ja ni ho esperava.
Entre les converses, retrobaments i ànims amb els companys, s'acaba la participació en la meva marató de muntanya preferida, una cursa amb una organització fantàstica que cal agrair i que espero que es pugui mantenir durant molts anys, i malgrat haver patit més del que hagués volgut, l'any que ve segur que hi tornaré: val la pena, per l'ambient, pels paisatges, pel recorregut, i perque em permet córrer per la "meva" muntanya de Sant Llorenç (la de tots els que l'estimem). Us la recomano!

dissabte, 29 d’octubre del 2011

10 km en pista de Terrassa 22/10/2011

Pantaurells riallers abans de la cursa
Nombrosa presència dels Pantaurells a la darrera
cursa del Circuit Activa't de Terrassa, la ja
tradicional cursa de 100, 50, 10 i 5 km en pista,
celebrada a l'estadi d'atletisme de Can Jofresa.

Bon ambient de corredors terrassencs, i encara tenim temps per veure alguns dels valents que competeixen, des de primera hora del matí, a les proves dels 100 km i els 50 km en pista.

Hem tingut representació a la cursa infantil de 1.500
m, a la femenina de 5 km, i a la masculina de 10 km.
Avui estrenava mitges compressives que m'han ajudat en les molèsties al bessó



Es dóna la circumstància que, a causa del nombre de participants, la cursa masculina es corre en 2 sèries. Per completar els 10 km hem de donar 25 voltes a la pista, cosa complicada de calcular, i que dóna algun maldecap i confusió als corredors que no hi estem acostumats...

Tot i les molèsties que arrosseguem (ens passem l'estona abans de la cursa comentant lo fotuts que estem...), fem en conjunt unes classificacions i uns temps més que dignes, que aquí us deixem:

Cursa infantil
El Climent, encapçalant un grup al pas per meta
3. Bernat Garreta
10. Roger Garreta

Cursa 5 km
10. Glòria Farrés 25:41
 
Cursa 10 km
21. Jordi Garreta 40:25
27. Quique Caamaño 40:49
28. Climent Palet 41:01
El Marc, tornant a competir després d'una lesió
33. Luis Miguel Fernández 42:08
37. Marc Almirall 42:46
54. Jaime Vallejo 46:26
58. Javier Vallejo 47:51

Us deixem aquí les fotografies, una mica desordenades, com a testimoni d'aquesta
Seguint el ritme dels atletes del C.N.Terrassa
fantàstica jornada. Agrair a l'amic Paco Gómez, del blog Dureza Extrema, que va fer un fantàstic reportatge de la cursa, moltes de les imatges d'aquí són seves.

Fins la propera!
L'amic i mestre Pep Moliner, al matí, a la prova dels 100 km

El Bernat, arribant tercer a la cursa infantil

El Roger, competint tot i haver fet 2 partits de handbol al matí

Podi de la cursa infantil amb el pantaurell Bernat
Pantaurell's Black Power a tope!


El Quique enfilant la recta d'arribada

El Jaime lluitant a la seva sèrie

dimecres, 26 d’octubre del 2011

XXI Cursa Club Natació Sabadell 16/10/2011

Matí de nervis. Com quan un s'ha d'examinar i no ha estudiat prou. En aquest cas, entrenat prou.Retrobament amb els/les camarades Pantaurells.
Glòria, Maise, Marissa, Jaume Farrés i Jaume Martínez, a la cursa de Sabadell
La XXI cursa del club natació Sabadell, 10 km urbans sense desnivells accentuats i sense massa atractiu turístic. Llevat de la Rambla amb els bastoners i l'arbrat encara fent força ombra i verdejant les terrasses dels bars plens de gent esmorzant.

Avui els Pantaurells correm per l'AVAN
Sembla que s'està posant de moda una cosa que ja fa temps hauria d'haver començat, el corredor solidari.

 (nivell solidari: promoció i part recaptació a causa solidària) http://www.runedia.com/cursa/20110270/lan=ca 

Córrer per una causa solidària és més estimulant que córrer per batre un récord, encara que sigui només personal. Es poden fer les dues coses però.
Els corredors, que ja som uns quants milers, hauríem de demanar als organitzadors de curses responsabilitat social corporativa. Es comença a moure molt caler, molt caler. Sembla que el negoci de muntar curses és rentable. Sembla que no hi hagi crisi. Millor.
Enfilant un túnel de la Gran Via
Un euro de cada inscripció a la cursa va destinat al manteniment de l'equip de natació adaptada de l'associació AVAN. 
Bé, tampoc son hores de dir més coses. Bona nit.
La conclusió, més curses solidàries, urbanes, de muntanya o mixtes. Un valor afegit als Pantaurells Terrassa.

Jaume.






dilluns, 17 d’octubre del 2011

II Trail Montroig - Mitja Marató de Muntanya

Tercers a Veterans i Màster masculí: una exhibició
Espectacular exhibició de la secció de muntanya dels Pantaurells al II Trail del Montroig, una cursa de muntanya de 22 km i 2.000 m. de desnivell que forma part del Circuit de Curses de Muntanya de la Federació.

La cursa es va disputar el passat diumenge 2 d'octubre, i recorria tota la carena de la serra del Montroig, a la comarca de la Noguera. Amb sortida i arribada al camping La Noguera, al municipi de Sant Llorenç de Montgai, al costat del pantà del mateix nom.

El Climent i un servidor vam arribar directament de
Terrassa ben d'horeta al matí, i vam comprovar de
Els Pantaurells Jordi i Climent, moments abans de la sortida
seguida l'ambient agradable i la perfecta organització habituals en les curses de muntanya del circuit de la FEEC. Dorsals preparats, poc escalfament i encara pitjors estiraments, i apa, sortida no gaire multitudinària (aquest cop érem poquets, no més de 100) i a córrer.

El circuit començava amb uns quilòmetres plans d'aproximació i poc després començava una fortíssima pujada fins a l'Ermita de Montalegre. Des d'aquí, un recorregut per terreny pedregós i trencacames, amb continus tobogans i sól irregular de matolls baixos que posava a prova el nostre equilibri i els nostres tormells, per tota la carena
del Montroig, un indret espectacular amb vistes de
Recorrent la carena del Montroig
vertígen als penyasegats que presideixen el pantà i la comarca de la Noguera. Com comentàvem amb algun corredor, si en lloc de vigilar a no trencar-nos el cap poguéssim anar parant a gaudir del paisatge (home, ho podem fer, el que passa és que llavors ens avança tothom...), seria una passada.

Un cop arribats a l'extrem de la serra, comença un ràpid descens que ens deixa en una pista que segueix el contorn del pantà, que en pocs quilòmetres ens va tornant al càmping. Jo en aquest darrer tram, corrent encara amb molèsties i dolor al tormell però molt millorat respecte a l'estiu, m'espremo al límit per
Espectaculars vistes del pantà de Sant Llorenç del Montgai
intentar mantenir les posicions que he consolidat durant la carena i especialment a la biaxada, després d'un tram de pujada on havia anat massa fort i, al contrari del que em passa habitualment, havia estat superat per bastants participants.

Als últims quilòmetres, tot i sentir-me molt cansat i amb poca força (és la primera cursa de muntanya des del mes de maig, i amb molt poc entrenament a sobre), avanço un parell de posicions i entro en un digne 22 lloc, completant el recorregut en 2h29'.
Uns minuts després arriba el Climent, que havia sortit una mica més conservador, i que crec ha mantingut
Els corredors semblem formiguetes sobre els espectaculars penya-segats
un ritme més constant durant la cursa. Al final, la posició 37, amb un temps de 2h39'.

Després de recuperar forces amb el complet avituallament que ens ofereixen els organitzadors, anem a dutxar-nos al camping, i observo amb sorpresa que el tormell ha deixat de molestar. Està ara com nou. Ens expliquem les quatre aventures amb el Climent i ja anem a buscar el cotxe, quan se'ns acut mirar la classificació que acaben de penjar, i... sorpresa, sorpresa... tots dos hem quedat tercers de les nostres respectives categories!

Preguntem per allà, i sí senyor, sembla que hi ha
El Climent, recuperant forces al pla
copa per a tothom, així que, tot i que ens espera un llarg camí de tornada a casa, el dinar pot esperar una mica més, i ens quedem per la cerimònia dels podis.

Aquestes són les classificacions de la categoria de Veterans (+40) i de Màster (+50) Masculí:
Màster:
1. Jordi Vallès, 2:20:05
2. Jaume Orgue, 2:31:51
3. Climent Palet, 2:39:01
Veterà:
1. Josep Sancho, 2:06:40
2. Ramon Gabernet, 2:27:43
3. Jordi Garreta, 2:29:52
Saltant com les cabretes

Com sempre, hem corregut en aquesta cursa oficial de la Federació defensant la llicència de l'Associació Esportiva Ullastrell.

I així, després de recollir uns merescuts aplaudiments, i compartir podi i estona amb veritables campions, els Pantaurells muntanyencs tornem cap a la nostra ciutat més contents que unes pasqües i amb un parell de trofeus ben bonics.

Us deixem aquí fotos del recorregut, les arribades i el lliurament de trofeus. Fins la propera!
Arribada amb dedicatòria



Climent, tercer al podi de la categoria Màster 50

Jordi, també tercer al podi de la categoria Veterà 40