dimecres, 31 de març del 2010

Mitja Marató de Muntanya, Vall del Congost 21/3/2010

Així van quedar les sabatilles després de la fantàstica cursa de muntanya que els pantaurells Quim, Climent i Jordi vam córrer el passat dia 21 pel parc natural del Montseny, amb sortida i arribada al poble d'Aiguafreda.
Una mica espantats davant del que era per a nosaltres la primera cursa llarga de muntanya (una mitja marató), i segons s'anunciava, amb el circuit més dur dels que es fan al nostre país, vam arribar ben d'hora a Aiguafreda. Ajudats per una molt bona organització, agafem els dorsals, deixem les bosses, fem els darrers preparatius i, com gairebé sempre, sense tenir ni temps d'escalfar, cap a la sortida i endavant!

La veritat és que la duresa de la cursa no era cap broma: 21 km de pujades inacabables, i de baixades suïcides, fang, bardisses, creuant rierols amb aigua fins als genolls, corrent sobre roca, sobre terra i sobre prats d'herba.... ens ho vam passar súper-bé. Recomanable per a tothom qui li agradi córrer com una cabreta per la muntanya... ara, això sí, vam acabar una mica destrossadets...

Aquí us deixem algunes moments de la cursa, gentilesa de la Maria, la nostra infatigable suporter logística i fan número 1 dels pantaurells muntanyencs, i del Climent i l'organització (les del recorregut).



Posant el xip








Ambient abans de la sortida














Encarant la primera pujada











Per la muntanya...



















































Arribades i temps:
67. Jordi Garreta, 2:49:17 (16 Veterans M)
144. Climent Palet, 3:14:14 (41 Veterans M)
198. Quim Portillo, 3:36:08 (61 Veterans M)



Bé, i el massatge final, de dos en dos... sense comentaris!!
Un gran dia, rematat per la cerveseta a la plaça d'Aiguafreda mentre assistíem al repartiment de premis. Segur que tornarem a tenir notícies de la secció de muntanya pantaurellenca!

diumenge, 21 de març del 2010

Cursa Festa Major de Can Palet 13/3/2010

Bonica cursa de Can Palet, un clàssic del circuit de curses de Terrassa. Circuit de 4 km de pujades i baixades, un autèntic trencacames, pels carrers del barri, amb sortida i arribada a la plaça del Centre Cívic. Deu valents pantaurells, de totes les edats i sexes, hem participat a la cursa, i hem aprofitat per saludar infinitat de coneguts, amics i amigues... la pràctica totalitat dels corredors populars terrassencs estava en aquesta cursa...
Aquí teniu les nostres classificacions, i fotos de l'arribada d'alguns de nosaltres (algunes de les fotos són gentilesa dels companys de l'AREC Can Palet):

Cursa infantil (1.200 m):
12. Bernat Garreta
39. Roger Garreta
140. Montserrat Farrés

Cursa adults (4.000 m):
18. Jordi Garreta, 14: 56, (4 M6)
28. Climent Palet, 15:21, (9 M6)
47. Jaume Martínez, 16:32, (14 M6)
48. Àlex Valverde, 16: 35, (30 M5)
64. Jaime Vallejo, 17: 43 (16 M6)
91. Maise Balcells, 19:04 (6F5)
105. Glòria Farrés, 20:09 (8 F5)




S'ha de dir que per un error en el sistema de control, falta el temps i la classificació del Jaume Farrés, que també va participar.
Bé, i després de la cursa va venir el millor moment, el soparet que vam fer els pantaurells, amb copes i cursa nocturna inclosa... però això ho explicarem un altre dia... potser...

dilluns, 15 de març del 2010

Mitja Marató de Banyoles 7/3/2010

Amb una mica de retard, pengem la crònica del Jaume de la Mitja de Banyoles:

"El d'ahir va ser un gran dia, un dia que feia temps ressaltava amb rotulador fosforescent del calendari de la cuina.Volia que fos la meva primera mitja però ha estat la segona. Però la primera amb companyia de la meva germana.No podem negar que si correm és per arribar amb menys temps. Però hi ha d'altres motius un xic més enguardiolats, o diguem-ne, filosòfics. Per exemple:Poder respondre a la pregunta: què has fet aquest diumenge? He anat a la mitja de Banyoles.Banyoles és un indret màgic, tranquil, en aquesta època de l'any els plàtans no tenen fulles i semblen més alts, més majestuosos, més acompanyants. El llac és l'indiscutible reclam per a fer aquesta mitja. La temperatura ens ha permès fer els 21 sense patir fred ni calor, hem rigut i parlat, ens hem fet fotos, ens hem divertit. Hem sigut feliços corrent. Mira si n'és de senzill.
El Pantaurells que hi hem participat, la Glòria i el Jaume, estem contents d'haver representat al col.lectiu de pantaurells. La marca ha estat bona.Ja la buscareu a la web, 2 hores i algun minut. L'ambient és molt agradable. Els entorns són encisadors, paratges naturals de molta tranquilitat. Camps de conreu amb masies senyorials. Racons on l'aigua corre al nostre costat mostrant una transparència fresca, musical, turquesa. Indrets de bosc espès on la claror s'estova jugant amb les ombres dels corredors. I ens sentim la respiració, el batec del cor no el volem molestar, poca suor. Tot bé. Els desnivells molt suaus, que permeten mantenir un ritme constant. Tot bé. Se'ns ha fet curt, encara que ho diguem amb cara de cansats.
Hem de dir que en tot moment hem tingut presents els nostres companys de la Marató de Barcelona. Al nostre kilòmetre 10 ens preguntavem a quin km deuríeu estar, a la torre Agbar, a la Plaça Catalunya, a la Sagrada Família?Tenim la sensació d'haver estat corrent junts. Espero que l'any que ve hi siguem més colla i pogueu copsar les mateixes sensacions positives que varem tenir la Glòria i jo.
Salut i córrer."

dilluns, 8 de març del 2010

Marató de Barcelona 2010

El diumenge 7 de març 3 pantaurells vam participar a la Marató de Barcelona. Va ser una jornada rodona, per l'ambient magnífic, perquè vam assolir els objectius que ens havíem fixat, i perquè ens ho vam passar extra-bé.
Vam marxar ben d'hora cap a Barcelona, el Quim, el Jordi i el Climent, en companyia de la campiona terrassenca Anna Cos, que tot i els nervis del matí acabaria fent una marca fabulosa.
Tenim el temps justet per deixar les bosses i anar cap a la sortida a gaudir de l'espectacle: més d'11.000 corredors disposats a enfrontar-se amb els 42 km. de cursa. El plan és sortir junts tots tres, i anar a ritme de 3h30', si veiem que anem bé apretar una mica més per acostar-nos a les 3h 20', fins on puguem. L'Anna Cos se'n va cap endavant, a un altre calaix de sortida, a intentar baixar de les 3h18'...
Els primers km són estranys, com que hem sortit de molt enrere no passem d'avançar i avançar corredors, fent ziga-zagues i canvis de ritme, però tot i així aconseguim seguir junts. A partir del km 5, que passem en 24'08" i en la posició 5.100 (almenys hem avançat 2.000 corredors més...) ja podem començar a mantenir un ritme regular, el Quim es posa a tibar i els km van caient a 4'35" - 4'37", anem alegres i fent ambient per on passem, com podeu veure a la primera foto, que és a la Gran Via, ja al km 12... A partir del km 15, que passem en 1h10', i continuant a un ritme constant de 4'37", el Quim comença a afluixar pensant en el que li espera, i es despenja del Climent i el Jordi, que aquí tenim arribant a la Meridiana, cap el km 18. Menys d'un minut després, pel mateix punt passa el Quim també ben content. Passem la Mitja en 1h38'22, a un ritme de 4'40" (els 5 primers km. han sigut els més lents). Aconseguim continuar fins al km 35 amb un ritme totalment regular, sempre una mica per sota de 4'40" el km (23'06" del 20 al 25, 23'15" del 25 al 30, i 23'20" del 30 al 35), amb relleus constants entre el Climent i el Jordi. Pel darrere, el Quim ja va marcant ritmes més lents de 5'30" i 5'45" el km. Per l'avinguda del Litoral, cap el km 32, ens sorprenen els crits d'ànim de les noies pantaurells, Maise, Marissa i Rosa, que ens venen de perles i corren una estona al nostre costat... aquest tros, més que córrer volem, empentats pel suport de la millor secció atlètica femenina, i amb un somriure d'orella a orella que provoca la sana enveja de la resta de corredors... això és una bona afició!!
A l'avituallament del km 35, just abans de passar per sota de l'Arc del Triomf, el Climent té el dubtós plaer de conèixer, de cop i sense avisar, el temible Sr. Mur... em giro i, en un interval de segons, ja no sóc capaç de veure'l, el defalliment li ha vingut de sobte... Continuo amb el mateix ritme, i encara arribo al km 40 prou fresquet, animant el públic perquè m'animi, i fent del 35 al 40 en 23'28" (a 4'42"). Els últims 2 km encara sóc capaç d'apretar una mica, a 4'39", i entro a la meta amb un temps de 3h16'33" (lloc 1.651)... ateses les molèsties de sempre a la cadera i als isquios, un temps i, sobretot, un ritme que no m'esperava... la segona mitja, a 1h38'11", gairebé clavada a la primera.
El Climent ha perdut molt temps del km 35 al 40, i els últims 2 km corre com pot gràcies als ánims del públic... el ritme del 40 al 42 és de 7'04" el km... Tot i això, entra a meta amb uns excel·lents 3h26'42" (lloc 2.689), 4 minuts menys del que s'havia proposat, i una marca excel·lent per tractar-se de la primera marató... que no serà l'última. Abans, com no, l'Anna Cos ha passat a un ritme espectacular, i després d'anar a més la segona part de la cursa, ha entrat en 3h13'51", millor marca personal en marató, i la segona(!!) classificada de la seva categoria... tota una campiona amb qui és un honor compartir cursa.
Per últim, el Quim, que ha fet la segona mitja a un ritme més lent que la primera (on ha portat un ritme estratosfèric), completa la seva segona marató en 3h40'52" (lloc 4.358), un altre molt bon temps, i encara més si tenim en compte el poc temps d'entrenament que porta... Després dels estiraments, la fruita, els massatges i les dutxes, ens retrobem i ens fem fotos amb les medalles, amb la Font Màgica al fons...
Bé, un deu per a l'organització de la Marató, i un dia gloriós pels Pantaurells! L'any que ve hi tornem!

dijous, 4 de març del 2010

3 dies per la Marató

Bé, ja està aquí. Queden 3 dies per tornar a la Font Màgica de Montjuïc i sentir aquell nus a la gola mentre baixes per les escales per anar cap a la sortida de la Marató...
Enguany, tornarem 3 pantaurells a enfrontar-nos amb la prova mítica de l'atletisme popular, la gran pedra que cal sempre tornar a picar i picar amb l'esforç i la il·lusió de la primera vegada si és que la vols fer teva.

Afrontem la prova amb respecte, i cadascú amb els seus objectius:
El Climent, a enfrontar-se per primera vegada amb la cursa somiada per tot corredor, la prova que el farà anar un pas més enllà en aquesta experiència vital d'enfrontar-se als límits i superar-los, una experiència vital també anomenada "córrer". Patint unes molèsties els últims dies que el fan estar més nerviós del compte... ara ja està tot fet. El dia de la cursa, la Deessa Fortuna dels Corredors decidirà.
El Quim, a córrer la prova per segona vegada... i a tornar-nos a demostrar a tots que sense entrenar gaire, però amb voluntat de ferro, es poden assolir grans fites. Com sempre he dit, el que té més talent de tots nosaltres.
I el que us escriu, afrontarà la seva tercera marató amb més nervis que qualsevol de les altres dues. Un any després de descobrir uns problemes a la cadera que amenacen, i ja m'amenaçaran sempre, amb obligar-me a deixar de córrer, el repte de tornar a fer la marató és l'ocasió de demostrar-me que encara puc plantejar-me grans reptes i grans curses. Només demano als meus déus i a la Mare Natura que aquest dia la sort i la salut em respectin, i aquesta màquina tan imperfecta que m'embolcalla em permeti arribar fins al final.
I allà, un cop més, fondre'm en una abraçada amb els pantaurells triomfants, i reviure per sempre l'emoció d'aquesta cursa que ja no oblidarem mai.

dimarts, 2 de març del 2010

Entrenant per Mossèn Homs i Torrebonica

Aquest diumenge al matí hem sortit a fer l'últim entrenament una mica llarg (14 km) que 3 pantaurells farem abans de la marató de Barcelona (el Quim, el Climent i el Jordi).
Recorregut a ritme mitjà fins als terrenys de Mossèn Homs i pels camins del golf de Torrebonica tornada cap a Terrassa.
Per començar, una bonica imatge del Quim convencent el Jaume perquè s'apunti també a la marató.
Els nervis de la cita maratoniana d'aquí a una setmana estan molt presents, i per uns moments el Jordi es transforma en José María Aznar i obsequia els presents amb un gest característic d'aquest líder polític.... Definitivament, necessito descansar.
Pel camí ens creuem amb un nombrós grup amb alguns mites de l'atletisme terrassenc i grans amics dels Pantaurells: l'Anna Cos i el Pep Moliner, que, per cert, van a tota màquina!
Per últim, imatge de grup als plans de Torrebonica, amb Sant Llorenç
al fons...
L'Àlex segueix fidel a les cites pantaurellenques, i el Climent se segueix posant a prova davant unes molèsties que l'amenacen seriosament de cara a la marató.
Els propers dies, els últims entrenaments ens acabaran de dir com estem de cara a les properes curses... i per cert, a veure si fem una mica de bondat!