divendres, 26 de febrer del 2010

Mitja Marató de Gavà 2010

El diumenge 21 de febrer els valents Pantaurells hem corregut la Mitja de Gavà, una cursa molt maca i pel seu recorregut una de les més ràpides de Catalunya.
Arribem a la sortida amb objectius diferents: el Josep, a completar la seva primera Mitja oficial tot i que preocupat per unes amenaçadores molèsties als bessons que fa 2 setmanes ja el van deixar KO, i que al final avui resultaran fatals. La Glòria, a fer la segona Mitja de l'any, i a intentar millorar respecte a Terrassa. El Jaume i el Quim, a baixar d'1:38 i acostar-se així a les seves millors marques, i per aquesta missió comptaran amb l'ajut del Jordi, que ja pensant en la Marató de BCN vol córrer a ritme regular i exercir avui de llebre per assolir els 1:38, a canvi d'unes cervesetes, cava o similar (n'hi ha que ens venem molt baratus, especialment pel que ens agrada...).
Abans de sortir ens trobem amb dos dels companys que sovintegen els entrenaments pantaurellencs del dimarts i el dijous, el Quique i el Luis. Fem les fotos del rigor, que en aquesta ocasió estan a càrrec del fotògraf oficial Climent (col·laborador habitual del Sport com podeu veure), que avui no podrà córrer perquè des de fa dies arrossega també molèsties i vol estar a punt per la gran cita del 7 de març.
Abans de sortir, gran ambient entre la llebre i els seus clients, tots convençuts de fer una bona cursa...

Bé, anem a la feina, i als primers km tenim la primera baixa, cap el 6-7 el Josep té una forta estrebada que l'impedeix continuar, i fins i tot caminar, fins al punt que ha de tornar a la meta en un cotxe. Bé, l'important avui era intentar-ho, i contra les lesions és molt difícil lluitar... segur que ben aviat hi haurà noves oportunitats per "estrenar-se".

Mentrestant, la lluita per baixar d'1h38' continua amb alts i baixos... fins al km 15, anem per sota del temps previst, amb un ritme gairebé clavat.... però a partir d'aquí la cosa comença a fluixejar una mica, el Quim tira més endavant i aconsegueix arribar amb 1h37'40". Aquí hi ha imatges del Jordi i el Jaume, en l'últim km agònic, i un primer pla del patiment del Jaume... Al final arribem a meta en 1h38'21"... per molt poquet no hem assolit la marca, però acabem molt contents de la cursa realitzada, un bon temps per al Jaume i un test amb bones sensacions per a mi de cara a la marató. Si voleu llegir una crònica completa de la cursa que hem fet, cliqueu: http://pantaurells.s2.bizhat.com/pantaurells-ftopic9.html

La Glòria, per la seva banda, fa també una cursa molt completa i entra en meta en 2h03'54", rebaixant la seva marca gairebé 6 minuts respecte la de Terrassa en la segona Mitja de la seva carrera atlètica... no està gens malament!
Bona matinal i, en acabat, el fotògraf ens recull a tots plegats i ens porta a fer unes cervesetes...
A pensar en la propera!

diumenge, 14 de febrer del 2010

32 km pensant en la marató

Aquest diumenge ben d'hora hem sortit uns quants pantaurells a fer una tirada llarga de 32 km, pensant en la marató que correrem el dia 7, i per la que hem d'anar sumant kms a les cames si no volem flaquejar abans d'hora.

El Climent, l'Agustín, l'Àlex i el Jordi hem començat el dia anant cap als terrenys de Mossèn Homs per donar la volta al camp de golf de Torrebonica. Hem parat un moment a l'hípica a fer-nos una foto amb bonics cavalls, aquí estem ben abrigats (us podeu imaginar el fred que feia).
Després hem anat cap a la carretera de Castellar, l'Àlex ens ha deixat arribant ja als 14 km.


Travessem la crta. de Castellar i anem cap al camp de golf de Matadepera, creuem el poble i agafem la pista de la riera, pista amunt i amunt en direcció a Can Robert.
Abans d'arribar hem fet una drecera per un camí del costat de la carretera... i hem acabat perdent-nos!


Aquí estem un parell intentant tornar a trobar la riera de Les Arenes, després d'haver-nos ficat per un torrent de mala mort.


Alfinal arribem a Can Robert, i comencem a baixar pels carrers de les urbanitzacions fins tornar a enganxar amb la pista de la riera, creuem Matadepera i arribem a Can Petit.

I, des d'aquí, ja cap als nostres reductes de ca n'Aurell... en definitiva una bona i llarga sortida de 32 km (aprox.), a bon ritme gairebé de cursa, amb begudes i avituallaments, i les cames ja una mica pesades cap al final... I a pensar ara en les properes curses: mitja de Gavà, Sant Boi, marató de Barcelona, mitja de Banyoles... molts compromisos per les properes setmanes!

dilluns, 8 de febrer del 2010

Mitja Marató de Granollers 7/2/2010

Aquest diumenge un equip de pantaurells vam participar a la millor mitja marató de Catalunya, la de Granollers. Molt bon ambient a la sortida, nosaltres aportant la nostra simpatia i alegria habituals a tothom amb qui ens trobàvem, i uns grans resultats que cal remarcar: per primer cop, 2 pantaurells vam baixar de 1h30' en una mitja, i va anar d'un pel (en concret de 24") que no tinguéssim un tercer per sota d'1h40'.
Bé, a l'arribada ens fem les fotos de rigor i mentre estirem una miqueta (mira que som poc aplicats...) comentem la jugada. El Climent vol intentar baixar d'1h30', i jo, si tot va bé, vull seguir-lo i fer també aquest temps per primera vegada aquest any. L'Àlex i l'Oriol, que avui estrena samarreta oficial, a continuar amb les mitges intentant millorar la marca de Terrassa.
Ens trobem amb uns quants companys d'entrenament, el Pedro i el Javier, i com que ens fa molta il·lusió, ens fem una altra foto tots plegats. Potser que ens afanyem a anar cap a la línia de sortida, que només falten 5 minuts (els pantaurells som així de despistats), però encara trobem temps per immortalitzar al JordiG i la nostra fotògrafa oficial, la Maria, en una altra imatge. Bé, tot s'ha de dir, els Pantaurells amb les nostres samarretes negres estem impressionants... les autèntiques panteres negres de l'atletisme popular català (si a més fóssim bons ja seria la pera).
Comença la cursa, amb el Climent sortim regulant, a ritme de 4'20", però com ja sabem "el climent és el climent", i quan la multitud dels primers km comença a estirar-se, ell fa una apretadeta i el perdo de vista. Quan la carretera comença a pujar cap a La Garriga, el torno a enganxar, i ara sí que anem juntets fent tàndem fins a la meitat de la cursa. Passem pel punt mig amb 47'29" de temps oficial (un minut i mig menys el real), calculant els temps de l'any passat i preveient el que recuperarem a la baixada, veig que anem bé per baixar d'1h30', decidim anar a pel temps, però poc abans de l'avituallament del km 11 noto una estrebada a la cama, he d'afluixar el ritme, i el Climent se'n va sol cap endavant. Pel darrera, l'Àlex passa a 52'59" i l'Oriol a 55'06", la segona meitat de la cursa la faran molt més ràpida que la primera.
Baixant cap a Granollers, arribo a l'alçada del Marc Graells, que encara va amb molèsties i sense haver entrenat des de la mitja de Terrassa, i es queda per acabar a un ritme més lent. Tiro endavant, però regulant per no cascar-me del tot, i poc a poc vaig perdent de vista el Climent. A la foto el veiem, al km 20, acabant com un campió i molt fort, per fer 1h28'23", espectacular, primera vegada rebaixant 1h30' en més d'un minut i mig, i 4 minuts per sota de Terrassa.
Gairebé un minutet després passo jo, per acabar també per sota d'1h30', molt content ja que des de la lesió no creia pas que seria capaç de tornar a aquestes marques, però avui ho he vist possible, i malgrat les molèsties, he anat regulant pensant que "ara, o mai". Amb una bona marca en mitges, per aquest any ja estic satisfet, pensarem ara en altres objectius.
L'Àlex passa després, rialler com tots els pantaurells, i per molt poquet no arribarà a quedar per sota d'1h40', tot i això aconsegueix una espectacular millora de més de 4 minuts respecte a Terrassa. L'Oriol arribarà posteriorment, rebaixant també en gairebé 3 minuts la marca de Terrassa, malgrat les molèsties a l'esquena que segueix arrossegant.
Al final tenim fins i tot temps per fer un massatge, no hi ha gaire cua, i un servidor té la sort de caure en mans de la Irina que el deixa com nou. Ben contents, i cap a casa. Us deixem aquí la classificació final i el temps real dels pantaurells i amics:
691. Climent, 1h28'23"
784. Jordi, 1h29'16"
1007. Marc, 1h33'14"
2106. Àlex, 1h40'24"
2162. Javier, 1h40'45"
2163. Pedro, 1h40'46"
3004. Oriol, 1h 46'55"

dilluns, 1 de febrer del 2010

Cursa de muntanya de Mont-Rodon 31/1/2010

Expedició de pantaurells a la Cursa de muntanya de Mont-Rodon, a Matadepera, aquest diumenge passat. La veritat és que ens vam trobar amb una cursa molt maca, en tots els sentits, però també dura i exigent, com ens agraden a nosaltres (especialment quan s'ha acabat el patiment, jejeje).

De bon matí ens trobem el Climent, el Jaume i el Jordi, anem a buscar els dorsals, i una campiona terrassenca (pista: de nom Anna i de cognom Cos) ens fa aquesta bonica foto davant l'arc de sortida. Molt bon ambient, molts corredors i corredores però sense massificació excessiva (500 inscrits), i molt bona organització, felicitats per la Unió Excursionista de Matadepera. Recollida de dorsals molt ràpida, ambientació a la sortida, recorregut molt ben senyalitzat, avituallaments, i sobretot, esmorzar final, de primera categoria... una cursa que val realment la pena, i que segur repetirem. Davant el fred, estrenem els regals de la cursa: samarreta de màniga llarga i buf. Ens trobem amb el quart pantaurell, l'Àlex, i cap a la línia de sortida.

La cursa dura, les rampes del Mont- Rodon no són molt llargues (per sort!), però déu-n'hi-do la canya que ens donen a les cames, especialment del km 5 al 6, una pujadeta que posa a la gent en fila i amb poques ganes de xerrar...
La baixada, espectacular, 4 km a tota canya fins la línia de meta... un plaer córrer per aquestes pistes de muntanya i tornar a arribar al centre de Matadepera amb molt de públic i ambient a l'arribada. Aquestes han estat les nostres classificacions:
64. Jordi 54'30"
91. Climent 56'36"
191. Jaume 1h02'27"
241. Àlex 1h04'35"
Uns resultats molt bons, tots els Pantaurells inclosos a la primera meitat de la classificació, i una cursa dura però molt agradable.
Les cròniques personals de cadascun, el que hem patit i el que hem pensat... al fòrum ho podrem llegir, per no avorrir especialment el personal.
I, per últim, un record pel cinquè Pantaurell que havia de venir, el Joan, però que ara està parat per culpa d'una lesió, esperem que no sigui res especialment greu, i que ben aviat comenci la seva recuperació.