diumenge, 28 d’octubre del 2012

100 km en pista Ciutat de Terrassa 20/10/2012

Un tercer lloc ben "currat" i merescut
El passat dissabte els Pantaurells vam estar presents als 100 km en pista Ciutat de Terrassa, una cita obligada pels que participen al Circuit de Curses de Terrassa, i que consta de curses de les distàncies de 100 km, 50 km, 10 km, 5 km i 1.500 m (infantil). La característica principal d'aquesta jornada és que les diferents curses es disputen per la pista d'atletisme, una superfície a la que els corredors populars no estem gaire acostumats, i que és molt exigent pel que fa a les marques que s'hi aconsegueixen.
El dia comença amb la proesa del dia, a càrrec del gran Joaquim Gallén: després d'haver passat durant l'estiu, 2 mesos amb la cama enguixada a causa d'un accident, i 2 mesos més de recuperació amb moments molt durs, ha decidit apuntar-se
a la cursa de 50 km, i després de fer una
 grandíssima actuació, aconsegueix pujar al podi
Joaquim Gallén en plena acció als 50 km
en tercera posició i amb un temps de 4h.48'40".Una proesa d'en Joaquim, que poc a poc va oblidant la seva greu lesió i segur que seguirà anant a més!
En la primera cursa de la tarda, la de la categoria
infantil sobre 1.500 m, el Pantaurells tornen a pujar al podi, també en la tercera posició, gràcies al Roger Garreta, que ha fet una cursa molt intel·ligent (i no ho dic perquè jo sigui el pare), avançant al que anava tercer al començament de l'última volta, i mantenint la posició fins al final
amb una marca de 5'39".
Roger Garreta, tercer de la cursa infantil

Sergi Padró i Climent Palet, a tope i avançant corredors
Finalment, a mitja tarda i amb un cel ben negre que amenaçava tempesta, es disputava la cursa més concorreguda, la de 10 km, amb una bona colla de Pantaurells i amics: Climent Palet, Marc Graells, Sergi Padró, Enric Mateu, David Garcia, Josep Palau, Marc Almirall... Molt bones posicions en general, sobretot tenint en compte que es diputava en una superfície tan exigent com el tartan de competició, i especialment els que lluitaven pel Circuit de Terrassa (Marc Graells i Climent Palet), aconseguint els punts que els hi calia per mantenir les seves posicions d'honor.
Us deixem aquí les classificacions i un recull de
No corre.... vola!
fotos d'aquesta fantàstica jornada!:

Cursa 50 km:
3. Joaquim Gallen 4:48:40

Cursa infantil 1.500 m:
3. Roger Garreta 5:39

Cursa 10 km:
6. Sergi Padro 36:14
12. Marc Almirall 38:52
13. Marc Graells 39:02
23. Climent Palet 40:37
49. Josep Palau 45:54
53. Enric Mateu 46:29
55. David Garcia 47:11
Núvols negres, però bona actuació


Esprintant per mantenir la posició!

El Climent fent voltes i voltes

Enric i Josep

Enric amb la posició ben controlada

divendres, 26 d’octubre del 2012

Cursa de Muntanya de Tivissa, 14/10/2012

Els 4 "cracks" de la muntanya: Aribau, Jordi, Climent i Abel
Ja fa uns quants dies que alguns pantaurells muntanyeros vam anar a fer la Cursa de Muntanya de Tivissa, però ens van fer tantes fotos, i vam tenir tan bons resultats (especialment un...) que no podem deixar de fer-ne una petita ressenya.
La cursa feia un recorregut de 23,4 km, en principi res de l'altre món, però amb un desnivell positiu acumulat de més de 1.900 m, cosa que ja indica per on anava la duresa de la prova. L'itinerari era un continu pujar i baixar per les Muntanyes de Tivissa, una imponent serra amb alçades fins als 700 m que rodeja aquesta amable població de la Ribera d'Ebre, i discorria majoritàriament per terreny pedregós, esquerdat i amb continus trams aeris i molt tècnics. Amb les imatges d'aquesta entrada us podeu fer una idea.
Muntanyes de Tivissa
Doncs res, el Climent Palet, l'Abel Herrerías, l'Aribau Portillo i el Jordi Garreta (el que us escriu), ens presentem ben d'hora al matí a recollir els dorsals, i la primera feina del dia és convèncer "el nano", Aribau Portillo, la bèstia parda del mountain running vallesà, que faci el favor de participar a la cursa Junior (reservada per als corredors fins a 18 anys) en comptes de la distància llarga. Però clar, a l'Aribau 15 km li sonen a molt poc per haver vingut tan lluny... i al final, quan veu que el desnivell se'n va per sobre dels 900 m, ja li sembla una mica més acceptable, i es "resigna" a competir amb els millors Juniors de Catalunya (la prova forma part de la Copa Catalana de la FEEC, el circuit més prestigiós i on competeix el bo i millor dels corredors de muntanya del país...).
Perfil de la cursa: 1.900 m de desnivell positiu...
Més de 260 corredors prenem la sortida a tota pastilla, els juniors i els "pros" tiren com animals, i la resta anem al darrere pensant... "osti tu, millor que apretem si no volem fer el ridícul!". Donem una volta pel poble, bonic i emmurallat, però desert a aquestes hores (segurament, molts dels vilatans estan fent de voluntaris a la mateixa zona d'arribada i al llarg del circuit). De seguida agafem una pista encimentada, i quan no portem ni 2 km, ja comencem a pujar de valent, en el que serà una constant en la matinal d'avui. Podeu veure al perfil de la cursa que, després d'aquest segon kilòmetre, no hi haurà ni un moment de descans, només llargues pujades o baixades vertiginoses. els que vam estar-hi, podem garantir-vos que va ser així!
Encapçalant el grupet pel bosc
Surto amb el Climent, però de seguida veig que es comencen a vigilar amb els companys amb qui està competint per les classificacions de la Copa Catalana, i decideixo tirar endavant i anar a fer la meva cursa, a tope com sempre i prenent-me-la com un bon entrenament de cara a la marató de Sant Llorenç d'aquí a 15 dies. Aquí cal fer un incís: el Climent, "a la chita callando", després de gairebé assegurar-se el podi a la seva categoria al Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC, es veu que li ha agafat gust a la cosa, i està fent també les curses de la Copa Catalana de la
FEEC amb l'objectiu, que també té ben a prop,
d'entrar als llocs d'honor. Un monstre del mountain
running terrassenc i una bèstia de la
competitivitat esportiva (i ben entesa), aquest
Milagro! Un trosset de pista...
El Climent arribant ben content dalt d'un cim...
pantaurell!
Aribau, la promesa del mountain running català, ben concentrat
Tornant a la cursa, ben aviat m'adono que el terreny pedregós i super-tècnic em tornarà a martiritzar avui les plantes dels peus i m'obligarà a un ritme lent, com ja va passar fa 2 setmanes a Alcanar. A les pujades, però sobretot a les crestes amb ontinus blocs de pedra que cal grimpar i desgrimpar, els corredors més tècnics i la gent d'aquestes terres em van passant i torno a tenir males sensacions. Per no dir a les baixades, on em passa com una fletxa l'Héctor Romero, un company dels Terrarunners de la UAT amb qui després comentarem la jugada.
Agafo el meu ritme, pensant que quan ens acostem al poble ja trobaré algun tram de terra sense tanta pedra on podré recuperar alguna posició, però de sobte, quan ja m'acosto a les 3 hores de cursa, començo a sentir les campanes i la megafonia de l'arribada, quan enmig d'un grupet de 4 o 5 corredors estem disputant una baixada ben perillosa, amb trams encordats i continus salts als blocs de pedra del camí.
Efectivament, l'última baixada, vertiginosa i ben tècnica, ens deixa ja en un carrer encimentat a l'entrada del poble, on en un revolt m'espera el crack Aribau Portillo per animar i fer una foto. Aquí esprinto els últims 400 m per allunyat-me una mica dels corredors que s'havien quedat una mica al darrere a la baixada, i entro a meta pocs segons després de la segona noia, amb qui ens havíem perdut en plena baixada (perdut pel camí, no val ser malpensats!).
Un cop a l'arribada, m'assabento que el gran Aribau Portillo s'ha marcat una actuació espectacular, i ha entrat en segona posició de la cursa Junior, superant a nois que estan a la selecció catalana de curses de muntanya.... coi, com apreta el nano, felicitats! L'anirem després
A tota pastilla camí avall!
a veure i a animar al podi.
Aprofitant l'avituallament
Uns minuts després arriba el Climent Palet, que també ha patit de valent en aquesta cursa trencacames, però que, un cop més, ha entrat en quarta posició de la seva categoria, quedant només a 33 segons del tercer (!!).... Si ho arriba a saber, amb alguna esprintada de més, ja hauríem tingut un altre podi.... El més important, però, és que ha aconseguit una bona colla de punts, i la classificació final d'honor a la Copa Catalana ja la té a tocar.
Poca estona després arriba l'Abel Herrerías, un altre crack (veieu la foto amb el "cubatilla" a la ma per més detalls...) que en la seva primera temporada a la muntanya, s'està atrevint ja amb les curses més exigents i , com avui, fent bons llocs a la primera part de la classificació... tot i que ha patit un parell de caigudes, les sensacions han estat bones.
Després d'explicar-nos els patiments i d'una reconfortant dutxa, aprofitem per fer un dinaret pel poble. Us deixem les classificacions i
una pila de fotos que l'organització de la cursa es va encarregar de fer
durant l'exigent recorregut. La veritat és que els voluntaris i el desplegament organitzatiu mereixen una classificació de 10. Fins la propera!

Ep! A mi també m'han pillat
Cursa Junior (15 km, 1.000 m desnivell positiu)
2. Aribau Portillo 1:09:38

Cursa Muntanya (23,4 km, 1.973 m. desnivell positiu)
65. Jordi Garreta 3:03:29 (15 Veterà)
101. Climent Palet 3:15:58 (4 Master)
119. Abel Herrerías 3:24:48 (83 Senior)

En plena ascensió, comandant el grup

I ara baixant, amb panorama de les muntanyes

L'Abel, arribant adalt

Arribant al poble, l'Aribau em tira una foto amb cara de velocitat

Abel, saludant a tope!

Ben content en Climent!


Per aquí passem, camí bonic i exposat

Abel entrant a meta, amb l'Aribau darrere filmant-lo


Carenejant aprop dels estimbats
Arribant a Tivissa com un campió

La màquina imposant la seva força i tècnica a la carena

Aribau, segon classificat. Felicitats!

dilluns, 15 d’octubre del 2012

VI Marató de Saragossa 30/09/2012

Finalment, l’Alex i jo ens hem  decidit per la marató de Saragossa. La de València ens va agradar molt, però ens ve de gust canviar d’aires.
[Resumeixo molt breument els últims mesos d’entrenament, des d’abans de l’estiu, en què decidim inscriure’ns a la VI Marató de Saragossa, fins el dia abans de la cursa: les últimes tres carreres, les de les festes majors de Terrassa i Matadepera i la Mitja Marató de Sabadell, les guanyo jo. A Sabadell, el guanyo per només 1 segon... No oblidaré mai aquesta victòria! Ara entenc el tòpic aquell de “de penal i a l’últim minut”. I si és contra el Madrid...]
Sortim (L’Alex, la Sofia, la Ivet, la Sílvia i jo mateix) de Terrassa sobre les 9 del matí. Tard. Segons l’Alex, massa d’hora. Anem ràpid (condueix l’Alex) i arribem a Saragossa amb prou temps per deixar les coses a l’hotel ―l’hotel (Hesperia Zaragoza, c. de Conde de Aranda, 48) està bé, però la noia de recepció no és gaire simpàtica―, fer una visita al Pilar, comprar algunes coses i tirar (literalment) unes quantes fotos abans de dinar. Dinem en una casa típica aragonesa, El Fuelle (carrer Major, 59), que ens van recomanar uns amics. Brutal! Jo menjo migas i corder. Cervesa, vi, cafè i postres. Després de dinar, anem directament a buscar els dorsals, sense passar per l’hotel. Hi anem caminant. Quin error! Caminem un munt de quilòmetres. I fa molt vent. Quan arriba el vespre, estem rebentats, morts. Seiem una estona a mirar com ballen tangos en una plaça al centre de Saragossa. Seiem per descansar. Sopem a La Tagliatella (c. de Don Jaime, 43). Un plat gegant de pasta i dues cerveses (us juro que només en volia una, però el cambrer es va equivocar i me’n va portar una altra, que jo no havia demanat!, i, evidentment, me la vaig beure). Estic tan cansat que m’adormo veient el Barça. El Sevilla va guanyant. Queda poc, em sembla. L’endemà llegeixo al twitter que el Barça ha guanyat. Bé.
Ens llevem d’hora. Esmorzem poc. L’esmorzar de l’hotel no és fins a les 8 i la cursa comença a 2/4 de nou... Ens donen dos trossos de pa (a mi em sembla que sec), una mica de pernil i un cafè amb llet. Ens ho mengem a les fosques i ràpid: la meva amiga de recepció no vol que els altres clients ens vegin esmorzant tan d’hora...  
Com sempre que vaig amb l’Alex, anem justos de temps, i hem de córrer per arribar amb el temps just per escalfar abans de sortir. L’exèrcit s’encarrega del servei de guarda-roba. La sortida i l’arribada són en punts diferents de la ciutat.  Els primers 10 quilòmetres són dins d’un parc (Parque José Antonio Labordeta). És com un laberint. Anem donant voltes i més voltes. Passem pels mateixos llocs dues i tres vegades, si no quatre. És com el típic entrenament en què algú va dient “una volta més!”. Jo, de tantes voltes, estic absolutament desorientat; estic segur que si ara paren la carrera no sabré tornar a l’hotel... Finalment deixem el parc. Anem sempre uns 100 metres darrera del globus de 3.45.00 h. Però dubtem si hem de continuar seguint-lo... El nostre objectiu era fer sobre les 3.48.00 h. El recorregut és força suau, amb una certa tendència a baixar, i, sense massa problemes, gairebé sense voler, anem seguint el globus de 3.45.00 h.  Sobre el quilòmetre 20 proposo a l’Alex enganxar-nos-hi definitivament. Ell no ho acaba de veure clar. És poc competitiu. Jo m’hi enganxo. Literalment, m’hi enganxo. L’Alex, no. Però també ve amb el grup. Ens ho passem bé: (el grup) fem l’onada unes quantes vegades, quan passem davant de gent, i riem, riem molt. El recorregut m’agrada. És més cèntric del que pensàvem. Passem per davant del Pilar un parell de vegades. O tres? Creuem l’Ebre diverses vegades. Fa vent, però no tant com ahir, i no és cap impediment per córrer. Hi ha força gent pels carrers. Et criden pel teu nom. T’animen. Ens animen. M’animen. Un parell de vegades, m’ho criden en català. “Va, Joan!”. Llegeixen Joan i m’animen en català! És claríssim, les llengües s’aprenen usant-les. El que porta el globus també ens anima tota l’estona. Diu que anem bé, que tenim més d’un minut de marge sobre el temps previst, que ens anirà bé per quan tinguem el vent de cara, que ens estem acostant al quilòmetre 30, que aguantem junts, i que, a partir del 38, campi qui pugui... Just en aquest moment penso que 10 quilòmetres(eren més de 12...) són pocs quilòmetres. Em trobo bé. Molt bé. Res no em fa mal. He menjat des del primer quilòmetre i he begut en tots els avituallaments. I decideixo marxar, deixar el grup. No miro enrere. No vull saber si l’Alex em segueix. Prefereixo pensar que no, que no em segueix, però m’és igual. Em trobo fortíssim. Corro sol. 900 inscrits no dóna per omplir 42 quilòmetres. És genial. Corro sol pels carrers de Saragossa! Tot és per mi (i per a mi)! Els voluntaris, els policies, la gent... Passo dues vegades per on estan la Sílvia i la Sofia (i la Ivet). És en un pont, que creuem dues vegades, l’última per enfilar ja cap a l’arribada. Pregunto (crido) si l’Alex també ve, i em diuen que sí, que no em preocupi, que ve just darrera meu. Em preocupo. Em pensava que l’havia deixat (definitivament). I no, no l’he deixat... Però miro enrere i no el veig. Uns 3 quilòmetres abans d’arribar a la meta ens creuem. Em fa l’efecte que és prou temps com per no haver de preocupar-me. Em trobo bé i no penso afluixar... I no afluixo. Vaig passant corredors, que sembla que caminin. Arribo eufòric, i aixeco els braços. He guanyat! 3.38.42 h. Espero l’Alex. Espero l’Alex. Espero l’Alex. L’espero més de tres minuts! Finalment, arriba. 3.43.11 h. Està (literalment) mort. Li confesso que, veient-lo, estic més content  pel seu estat que per haver-lo guanyat.

Abans de tornar a casa, dinem en el restaurant La Filoxera (c. de Cadena, 2), un altre “recomenat”. Canalons i peus de porc. Vi i postres.
Us recomano moltíssim la marató de Saragossa. Hi ha pocs corredors, uns nou-cents. El recorregut està bé, prou cèntric, i, sobretot, molt suau. Hi ha força gent pels carrers, animant. Es menja bé (a Saragossa). Jo l’any que ve hi torno, seguríssim.

Joan Bosch: 3.38.42 h.
Alex Valverde: 3:43.11 h.
Disculpeu la llargada.
Joan Bosch




dilluns, 8 d’octubre del 2012

VI Pujada al Montsià, 30/9/2012

 La secció veterana muntanyera dels Pantaurells, acompanyada dels cracks egaramossenaires, vam anar el passat diumenge a l'extrem sud del país, a Alcanar, a disputar la VI Pujada al Montsià, penúltima cursa del Circuit Català de Curses de Muntanya on estem disputant la classificació per categories.
Climent Palet, Jordi Gallego, Dani Mañosa i Jordi Garreta, els cracks del Vallès
Després de la tempesta del dia abans, un dia de forta pluja als Cavalls del vent i, com sabeu, de tristes notícies per a la família muntanyera, arriba la calma, surt el sol, i ens trobem amb un dia excel·lent per sortir a saltar per la muntanya.
Comencem amb una sortida ràpida pels carrers d'Alcanar, ens esperen 31 km i 1.800 m de desnivell positiu, tot un món encara, vaja.
Ja des dels primers kms, el Jordi Gallego tira fort endavant i se'n va amb el grup dels millors, jo vaig passant corredors i em quedo amb el grup intermig per assolir una bona classificació, i en Dani i en Climent surten una mica més conservadors sabent que encara falta molt. La cursa té uns primers tobogans per terreny molt corrible, i a partir del km. 8-9 comença a enfilar-se de veritat per la serra del Montsià, per un terreny molt tècnic, amb molta pedra i roca llisa, que a més està molt molla
El Jordi Gallego en plena ascensió, en segon terme
de l'aiguat del dia anterior. Es fa molt difícil córrer, i fins i tot avançar a un ritme més o menys regular.
Personalment, ho passo molt malament en aquest tram, que va crestejant per dalt la serra del Montsià. Tot i les fantàstiques vistes sobre el delta de l'Ebre, i en general sobre una gran extensió del sud de Catalunya, em costa molt avançar per la roca, i perdo moltes posicions ja que m'avancen altres corredors, molts de la zona, molt més hàbils i acostumats a córrer en terreny tècnic.
La llarga baixada cap al Barranc del Llop és una tortura encara pitjor que la pujada, i aquí rellisco i
Jordi G., pujant un Montsià ple de pedres
caic rodó un parell de vegades, al final decideixo seguir baixant a ritme de tortugueta i reservar les forces per a un terreny millor.
A partir del km 15 comença la pujada més llarga i exigent de la cursa, uns 2 km d'ascensió que ens fan passar per tarteres, trams de grimpada, un paisatge novament espectacular, i arribar finalment al cim de la serra del Montsià, la Torreta (765 m). Els temps parcials que l'organització ha anat recollint, em permeten veure que faig aquest tram a un ritme de 18' el km: "nohasefaltadesir nadamas"...
A partir d'aquí comença una llarga baixada que ja segueix per un terreny molt més favorable (per a mi), amb força terra, i pistes o senders molt més suaus de relleu. Aquí puc tornar a agafar un bon ritme, i torno a avançar els 20-25 corredors que m'havien anat avançant per la cresta i la baixada de roca. Els temps parcials em permeten veure algunes coses curioses. Per exemple, que he fet els últims 10 km de cursa, per un terreny de falsa baixada i amb constants tobogans, a un ritme de poc més de 5' el km, al mateix ritme que els primers kms de la cursa. O que la classificació final que he obtingut (el 32 lloc) era la mateixa que tenia al km 8, i això que entremig m'ha
Estil escalador del Jordi Gallego
avançat molta gent, i després he recuperat jo moltes posicions...
En aquest tram tan corrible i per un paisatge rural molt amè i entretingut, el Jordi Gallego ha tingut problemes físics, i ha hagut de baixar el ritme, cosa que li ha fet perdre força posicions. L'avanço en una recta de terra i em comenta que va amb flato i no hi ha manera que li marxi... una petita tortura fins al final.
L'últim km ja es fa pels carrers asfaltats d'Alcanar, avançant a molts dels participants a la marxa excursionista que es feia paral·lelament a la cursa, i quan entro a la recta final, als últims 200 m, faig un esprint amb les poques forces que em queden, per aconseguir avançar un últim corredor a 3 metres escassos de la línia de meta (la classificació final em dóna 3 segons menys que ell). La lluita per la classificació del Circuit Català no admet relaxaments! Uns minuts després arriben el Dani i el Climent, que han fet molts trams de la cursa junts, i al final el Dani ha tirat endavant i entra en primer lloc.
Hem pogut gaudir, en definitiva, d'una gran cursa, molt ben organitzada, tant en la zona d'arribada, com als avituallaments, com al recorregut, i com és habitual en les curses que formen part del Circuit
Patint de veritat a la pujada
Català que organitza la FEEC. Un poble bolcat en l'esdeveniment, un circuit ben dissenyat, amb terrenys molt diversos, trams molt tècnics i durs, i altres més ràpids i corribles. Crec que mai m'havien tirat tantes fotos en una cursa de muntanya!
Finalment, el Climent, el Dani i un servidor, hem aconseguit una bona classificació en les nostres categories, que ens permet seguir adalt de tot de la general del Circuit Català de Curses de Muntanya, i com és habitual el Climent s'ha quedat a un passet del podi (menys de 3 minuts), i jo a més temps, però un 5è lloc que també s'hi acosta molt... Aquí us deixem les nostres classificacions i un recull d'imatges que ho diuen tot.
Un diumenge ben divertit, i fins la propera!
32. Jordi Garreta, 3h43'56" (5è veterà)
46. Jordi Gallego, 3h55'01"
82. Dani Mañosa, 4h22'47" (13è veterà)
83. Climent Palet, 4h23'48" (4t Master)
Però aquí amb bona cara...

El Climent en plena concentració

Dani seguint els passos ben a prop

Fent cim al Montsià