dissabte, 14 de maig del 2011

Circuit Català de Curses de Muntanya

Climent i Jordi, abans de sortir a Sanaüja
La secció de muntanya dels Pantaurells està participant a les curses del Circuit Català de Curses de Muntanya 2011 que organitza la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes).
El Circuit comprèn un total de 8 curses d'entre 20 i 40 km aproximadament, amb desnivells importants (dels 2.000 fins als 4.000 m. de desnivell acumulat) i recorreguts majoritàriament per corriols de muntanya, amb trams força tècnics i més pensats per als esportistes que venen del món de la muntanya que per als corredors "purs". Són curses especials, on es respira un molt bon amibent, i amb un nivell força alt, molt alt, vaja, per a uns "veteranos" com nosaltres... En definitiva, un autèntic plaer pels que ens agrada córrer i saltar per la muntanya, i matxacar-nos amb una bona canya de kilòmetres, i si pot ser amb
Un dels castells per on passava la cursa de Sanaüja
pujades i baixades, doncs encara millor...
Les curses, a més, tenen lloc a pobles i entre paisatges ben diversos del nostre país, cosa que els hi dóna encara un atractiu més gran, com ha estat el cas de les dues primeres en què ja hem participat.

Sanaüja, 10 d'abril
La primera cursa del circuit, la V Cursa de Muntanya de l'Alta Segarra, tenia com a base el poble de Sanaüja, a la comarca de la Segarra. Un total de 24,3 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 2.400 m, que seguia un itinerari tècnic, dur i divertit: pujades curtes, però  intenses, seguides de baixades força arriscades, i un recorregut serpentejant, amb molt poca pista i gairebé cap recta.
Un encant molt especial de la cursa consistia en travessar per 4 antics castells -la Segarra, terra de castells- on hi havia situats punts d'avituallament, sense deixar-se de creuar algun riuet de la zona.


Arribada del Jordi a Sanaüja, entre l'entusiasme de les espectadores
 En definitiva, una matinal fantàstica, amb força calor, que el Climent i un servidor vam gaudir a tope. Al final, jo vaig arribar bastant fresquet, avançant 4 o 5 corredors en els últims 2 km de lleugera baixada. A l'últim revolt, ja entrant a la plaça, el grup de grallers i gegants de Sanaüja ens rebia amb música, tot un detall que demostra com es bolcava el poble sencer en la cursa. El Climent va patir rampes a l'últim tram i va haver d'afluixar el ritme. Aquestes són les nostres classificacions, segons la web de la Federació (que compta només els corredors federats):
38. Jordi Garreta 2h47'40" (6è Veterà Masculí)
81. Climent Palet 3h09'17" (5è Màster Masculí)
Bé, a part de passar-nos-ho molt bé i ser molt ben atesos per l'organització, la conclusió general després d'aquesta primera cursa per part de l'equip pantaurellenc (que correm sota els colors de l'Associació Esportiva Ullastrell, el club amb el que estem federats) és que a la classificació general ho tenim una mica cru, però que a les de les categories (Màsters pel Climent, i Veterans per a un servidor), intentarem donar tota la guerra que puguem...

Ripoll, 1 de maig
Armand, Jordi i Climent, preparats per sortir de Ripoll
La següent cursa és la 11a Cursa de Muntanya de Sant Amand, organitzada pels Mossos d'Esquadra amb sortida i arribada a Ripoll, el diumenge 1 de maig. Es tracta d'un recorregut de 22,7 km, que surt de Ripoll (700 m d'altitud) per anar-se enfilant fins al cim de la muntanya de Sant Amand, a 1.832 m d'alçada, una de les més conegudes i visitades de la comarca. Durant la primera meitat de la cursa, doncs, una pujada constant, amb trams molt durs, i el camí de tornada es fa per corriols amb baixades encara més dificultoses a causa del fang format per la pluja de les darreres setmanes. Un total de 2.740 m de desnivell acumulat, que transcorre, això sí, per un itinerari molt maco i uns paisatges espectaculars, corrent gairebé tota
Sortida de la caserna dels Mossos d'Esquadra, animats a tope
 l'estona per entre els boscos del Ripollès, i gaudint, quan enfilem cap a Sant Amand, d'un esplèndid paisatge muntanyenc on s'endevinen alguns dels principals cims del Pirineu.
Sortim ben animats de la caserna dels Mossos d'Esquadra, i de seguida comencem a enfilar-nos ja als afores de Ripoll. Aquí, les ganes de pujar alguna posició em fan tirar endavant una mica fort i aviat m'allunyo del Climent i l'Armand. Vaig pujant al meu ritme, però quan l'ascens es posa ben dret, començo a passar corredors que potser havien començat amb un pèl massa d'optimisme. Arribo a Sant Amand, després d'una pujada una mica agònica per una autèntica paret de pedres, i
Arribada del Jordi... buff, ja no podia més
 ben aviat em refaig amb els avituallaments per iniciar el descens. Primer, travessant uns prats plens d'herba, com només es poden trobar en aquests entorns pre-prininencs, on és un autèntic plaer córrer, gairebé volar muntanya avall... Ben aviat, però, el camí es complica i arriba un llarg tram de fang molt tècnic, on caic tres o quatre vegades (sort que no hi ha roca)...
Quan ja comencem a veure Ripoll allà abaix, a la vall, tot i el cansament acumulat a les cames, puc encara fer un últim esforç i vaig avançant algun corredor, acabant amb força i bones sensacions. A l'arribada del llarg carrer asfaltat que ja em porta fins a la plaça del monestir de Ripoll, les petites
El Climent arriba saludant el públic
molèsties que he anat tenint durant la cursa, es converteixen ja en una rampa important a l'isquio que m'impedeix acabar esprintant i em deixa justet, justet (la foto de l'arribada és prou explícita...). Bé, notar molèsties importants després de 22 km i 2.740 m de desnivell, quan ja només falten 500 m per la meta... crec que és per estar content!

El Climent acaba també amb molt bones sensacions, i amb una classificació a la seva categoria més que destacable, seguint la bona ratxa que ja es va iniciar a Sanaüja.
Pantaurell Power davant el monestir de Ripoll

Arribada de l'Armand



Per la seva part, l'Armand, que corre defensant els colors del nostre club amic Vacarisses Corre, avui s'acaba d'estrenar en les curses llargues de muntanya acompanyat per dos bojos pantaurellencs com nosaltres. Tot i patir (com han patit tots els corredors, això està clar!) en la llarga pujada de Sant Amand, acaba també content i amb un resultat excel·lent, atesa la gran duresa d'aquesta prova.
Trobem coneguts, de les curses de muntanya i de Terrassa, i ja comencem a preparar quina serà la propera... quan encara no hem acabat de treure'ns ni del cap ni de les cames les rampes de la pujada de Sant Amand!

Aquí us deixem les nostres classificacions:
52. Jordi Garreta 2h39'17" (9è Veterans)
100. Climent Palet 2h54'53" (5è Masters)
151. Armand Cortés 3h30'14" (14 Masters)

Acabem ben contents, i fins a la propera...

1 comentari:

Paco Gómez ha dit...

Això si que és "Dureza Extrema". Ha de ser molt maco si fins i tot pots gaudir del paisatge.