VI Pujada al Montsià, 30/9/2012

 La secció veterana muntanyera dels Pantaurells, acompanyada dels cracks egaramossenaires, vam anar el passat diumenge a l'extrem sud del país, a Alcanar, a disputar la VI Pujada al Montsià, penúltima cursa del Circuit Català de Curses de Muntanya on estem disputant la classificació per categories.

Climent Palet, Jordi Gallego, Dani Mañosa i Jordi Garreta, els cracks del Vallès

Després de la tempesta del dia abans, un dia de forta pluja als Cavalls del vent i, com sabeu, de tristes notícies per a la família muntanyera, arriba la calma, surt el sol, i ens trobem amb un dia excel·lent per sortir a saltar per la muntanya.
Comencem amb una sortida ràpida pels carrers d'Alcanar, ens esperen 31 km i 1.800 m de desnivell positiu, tot un món encara, vaja.
Ja des dels primers kms, el Jordi Gallego tira fort endavant i se'n va amb el grup dels millors, jo vaig passant corredors i em quedo amb el grup intermig per assolir una bona classificació, i en Dani i en Climent surten una mica més conservadors sabent que encara falta molt. La cursa té uns primers tobogans per terreny molt corrible, i a partir del km. 8-9 comença a enfilar-se de veritat per la serra del Montsià, per un terreny molt tècnic, amb molta pedra i roca llisa, que a més està molt molla

El Jordi Gallego en plena ascensió, en segon terme

de l'aiguat del dia anterior. Es fa molt difícil córrer, i fins i tot avançar a un ritme més o menys regular.
Personalment, ho passo molt malament en aquest tram, que va crestejant per dalt la serra del Montsià. Tot i les fantàstiques vistes sobre el delta de l'Ebre, i en general sobre una gran extensió del sud de Catalunya, em costa molt avançar per la roca, i perdo moltes posicions ja que m'avancen altres corredors, molts de la zona, molt més hàbils i acostumats a córrer en terreny tècnic.
La llarga baixada cap al Barranc del Llop és una tortura encara pitjor que la pujada, i aquí rellisco i

Jordi G., pujant un Montsià ple de pedres

caic rodó un parell de vegades, al final decideixo seguir baixant a ritme de tortugueta i reservar les forces per a un terreny millor.
A partir del km 15 comença la pujada més llarga i exigent de la cursa, uns 2 km d'ascensió que ens fan passar per tarteres, trams de grimpada, un paisatge novament espectacular, i arribar finalment al cim de la serra del Montsià, la Torreta (765 m). Els temps parcials que l'organització ha anat recollint, em permeten veure que faig aquest tram a un ritme de 18' el km: "nohasefaltadesir nadamas"...
A partir d'aquí comença una llarga baixada que ja segueix per un terreny molt més favorable (per a mi), amb força terra, i pistes o senders molt més suaus de relleu. Aquí puc tornar a agafar un bon ritme, i torno a avançar els 20-25 corredors que m'havien anat avançant per la cresta i la baixada de roca. Els temps parcials em permeten veure algunes coses curioses. Per exemple, que he fet els últims 10 km de cursa, per un terreny de falsa baixada i amb constants tobogans, a un ritme de poc més de 5' el km, al mateix ritme que els primers kms de la cursa. O que la classificació final que he obtingut (el 32 lloc) era la mateixa que tenia al km 8, i això que entremig m'ha

Estil escalador del Jordi Gallego

avançat molta gent, i després he recuperat jo moltes posicions...
En aquest tram tan corrible i per un paisatge rural molt amè i entretingut, el Jordi Gallego ha tingut problemes físics, i ha hagut de baixar el ritme, cosa que li ha fet perdre força posicions. L'avanço en una recta de terra i em comenta que va amb flato i no hi ha manera que li marxi... una petita tortura fins al final.
L'últim km ja es fa pels carrers asfaltats d'Alcanar, avançant a molts dels participants a la marxa excursionista que es feia paral·lelament a la cursa, i quan entro a la recta final, als últims 200 m, faig un esprint amb les poques forces que em queden, per aconseguir avançar un últim corredor a 3 metres escassos de la línia de meta (la classificació final em dóna 3 segons menys que ell). La lluita per la classificació del Circuit Català no admet relaxaments! Uns minuts després arriben el Dani i el Climent, que han fet molts trams de la cursa junts, i al final el Dani ha tirat endavant i entra en primer lloc.
Hem pogut gaudir, en definitiva, d'una gran cursa, molt ben organitzada, tant en la zona d'arribada, com als avituallaments, com al recorregut, i com és habitual en les curses que formen part del Circuit

Patint de veritat a la pujada

Català que organitza la FEEC. Un poble bolcat en l'esdeveniment, un circuit ben dissenyat, amb terrenys molt diversos, trams molt tècnics i durs, i altres més ràpids i corribles. Crec que mai m'havien tirat tantes fotos en una cursa de muntanya!
Finalment, el Climent, el Dani i un servidor, hem aconseguit una bona classificació en les nostres categories, que ens permet seguir adalt de tot de la general del Circuit Català de Curses de Muntanya, i com és habitual el Climent s'ha quedat a un passet del podi (menys de 3 minuts), i jo a més temps, però un 5è lloc que també s'hi acosta molt... Aquí us deixem les nostres classificacions i un recull d'imatges que ho diuen tot.
Un diumenge ben divertit, i fins la propera!
32. Jordi Garreta, 3h43'56" (5è veterà)
46. Jordi Gallego, 3h55'01"
82. Dani Mañosa, 4h22'47" (13è veterà)
83. Climent Palet, 4h23'48" (4t Master)

Però aquí amb bona cara...

El Climent en plena concentració

Dani seguint els passos ben a prop

Fent cim al Montsià