1a Marató Hivernal de Campdevànol 19/2/2012

Una delegació ben nombrosa de la secció de muntanya dels Pantaurells va participar el passat diumenge a la Marató Hivernal de Campdevànol, una cursa que s'ha fet per primera vegada, i que vista la bona organització i l'impressionant recorregut, té molts números per anar-se consolidant com una prova de referència en la temporada d'hivern de les curses de muntanya al nostre país.

Climent, Jordi G., Jordi C. i Jordi M., a punt per la sortida

Amb 4 dades està tot dit: Gairebé 40 km de recorregut, 5.400 m. de desnivell acumulat, i ascensió a 4 cims de 2.000 m: La Covil (2.001 m), Costa Pubilla (2.055 m), Emperadora (1.961 m) i Pedrapicada (2.010 m). Un circuit d'alta muntanya, molt exigent, que ens va posar a prova de veritat.
Després d'una setmana amb alguns dubtes a causa de grips i gastroenteritis vàries, vam anar cap al Ripollès a passar un cap de setmana inoblidable. El diumenge a primera hora, ens trobem els quatre valents al centre de Campdevànol, on ja està tot preparat. Per sort, les previsions de fred intens (la setmana abans havien arribat a 12 sota 0...) s'havien anat esvaint, i tot i que en el moment de la sortida feia fred (-4º), amb el sol de seguida es va anar escalfant l'ambient i vam fer la cursa amb temperatures molt adequades per córrer, fins i tot massa altes per la roba que portàvem.

El perfil de la cursa, sortim de 700 m i ens anem enfilant fins als 2.000

Donen la sortida i tot donant-nos ànims, comencem a tirar, fem uns primers metres pels carrers del poble, i de seguida anem pistejant cap als boscos pirinencs que l'envolten.

El Jordi C. i el Jordi G., començant a pujar pels carrers de Campdevànol

 Sortim junts força ràpids el Jordi C. i Jordi G, però a la primera rampa forta, el Jordi C. se'n va com un llamp cap amunt i el perdo de vista. Començo l'ascensió adonant-me que he comès un error de principiant, porto massa roba i estreno material que no conec, em passaré tota la cursa posant-me i treient coses de les butxaques... un maldecap afegit. Aquesta primera part de la cursa d'ascensió se m'acaba fent duríssima, arribo al cim de la Costa Pubilla rebentat, durant molts trams de la forta pujada em van avançant corredors, m'adono que em falta encara moooolt entrenament per aquestes ascensions d'alta muntanya... Des d'adalt d'aquesta muntanya pelada, unes vistes impressionants: a la dreta, la Molina, Núria, tota la part francesa, i a l'esquerra el Pedraforca, el Cadí... val la pena estar aqui.

Una panoràmica de l'última pujada a la Costa Pubilla

 Amb els avituallaments i les llarguíssimes baixades, anem recuperant forces, però encara amb males sensacions, notant una mica massa el cansament de la cursa. Un últim moment agònic, cap el km 26, és la darrera ascensió al bonic santuari del Montgrony, després d'aquí ja tot és baixada cap a la vall. Curiosament, els últims 4 o 5 km és quan recupero bones sensacions i ganes de córrer, i després de l'últim avituallament i d'una pujada curta però forta, en un corriol d'aquest bonic bosc pirinenc, em trobo amb el Jordi C. Ell, després d'una primera part de la cursa molt bona, ha anat pagant l'esforç, i sobretot, una setmana de malaltia, amb bronquitis i antibiòtics que encara ara s'està prenent, i aquest últim tram de baixada ha hagut de reduir el ritme i arribar amb les forces justetes. Fem les darreres rampes d'entrada al poble junts, i entrem a meta cridant "Pantaurells!". Una altra marató al sac. Al final, 5h.37 minuts en una cursa per alta muntanya de 2.700 m de desnivell positiu, no ha anat tan malament la cosa, tenint en compte el poc entrenament i els problemes de salut dels últims dies, i en el meu cas he entrat el 10è veterà, tota una satisfacció estar dels 10 primers almenys de la categoria....

Climent, al pas pel santuari de Montgrony

Jordi M., eufòric al Montgrony

Jordi C., en molt bona posició

Jordi C. i Jordi G., entrant junts a la meta en un temps de 5h.37'

Mitja Marató de Gavà 12/2/2012

Tres valents Pantaurells van participar la passada setmana a la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels. És un circuit força planer que recorre el llarg passeig marítim que uneix aquestes dues poblacions, i que per les seves característiques té fama entre els corredors de ser un bon lloc per les marques.
Com és habitual, els Pantaurells van fer un bon paper en la distància dels 21 km, que la tenim ja més que dominada... Us deixem aquí les classificacions obtingudes:

586. Jaime Vallejo 1:36:04
774. Joaquim Gallén 1:37:55
1.157. Jaume Martínez 1:48:25

Cal destacar que el Joaquim havia fet prèviament una tirada de 10 km, aquí teniu la crònica de la seva cursa al seu fantàstic blog:
http://correntjunts.blogspot.com/2012/02/12-02-2012-xvii-mitja-marato-gava.html?spref=fb

El Joaquim arribant a meta

Fins la propera cursa!

Mitja Marató de Granollers 5/2/2012

Els Pantaurells també van deixar empremta a la Mitja Marató més prestigiosa, amb més participació i amb més nivell de Catalunya, la de Granollers, celebrada el passat diumenge 5 de febrer. Ni l'intens fred va poder amb la il·lusió per participar en aquesta gran cursa, on es va fer un molt bon paper.
Podeu llegir una crònica ben complerta, a càrrec de l'incansable Joaquim Gallén, que per cert va fer MMP (1h31'57") després d'un gran esforç i un envejable control de la cursa en tot moment, al seu blog:
http://correntjunts.blogspot.com/2012_02_06_archive.html

Els Pantaurells, rient abans de començar, amb un fred que pela...

De moment, us deixem algunes fotos d'aquesta gran jornada, i les classificacions assolides:
1338. Joaquim Gallén 1:31:57 (MMP!!)
2273. Enric Mateu 1:36:55
2454. Àlex Valverde 1:37:53 (MMP!!)
4146. Joan Bosch 1:45:24
4697. Santi Mas 1:48:04
4814. Oriol Fernàndez 1:48:44

El Joaquim en plena cursa, a per la seva MMP

L'Àlex fent ja un últim esforç per obtenir també la MMP

Cursa de Mont-Rodon 5/2/2012

Els dos Jordis i el Climent, en l'ambientillo post-cursa...

Gran actuació pantaurellenca a la cursa de muntanya que s'organitza a Matadepera, la V edició de la Cursa de Mont-Rodon, un recorregut de 12 km amb 400 m. de desnivell positiu que té com a principal atractiu la pujada al Mont-Rodon i a Can Torres, uns espais ben coneguts del nostre entorn natural, on hem anat a entrenar més d'una vegada.

Jordi Casanovas, impressionant 22è lloc

Ens trobem amb un gran ambient al centre del poble, amb gairebé 500 participants, ple de corredors coneguts, els més habituals de l'ambient muntanyero de Matadepera, Terrassa i comarca, i una fantàstica organització a càrrec de la Unió Excursionista Matadepera. Després de les salutacions i les fotos de rigor, prenem la sortida, és un matí molt fred després de les nevades dels darrers dies, però el sol escalfa una mica l'ambient i ben aviat es pot córrer a gust i sense gaire problemes.
El recorregut no té gaire secrets, després de planejar amb alguns tobogans durant un parell de km comença a pujar, sempre per pista ampla, cap a Mont-Rodon, una petita baixada, la darrera ascensió a Can Torres, i finalment 4 km de llarga baixada per pista, i al final per carrers asfaltats, fins arribar de nou al centre de Matadepera. És una baixada que es fa volant, i on tothom apreta les dents per guanyar o defensar alguna posició.

Jordi Garreta, "volant" a la baixada...

La cursa es fa per pista que permet córrer i agafar un ritme constant a la pujada, i només ens hem trobat amb alguna clapeta de neu, i algun gir obac amb una mica de gel on calia ser prudent.

Us deixem aquí les nostres fotos i les classificacions, hem fet en conjunt una gran cursa, i novament els Pantaurells han tret el caparró en una cursa de muntanya de la nostra comarca (i disculpes al company Francesc Araguás, que no hi ha hagut manera de trobar cap foto seva de la cursa):

22. Jordi Casanovas 51:30 (12 CM)
38. Jordi Garreta 53:43 (9 DM)
62. Climent Palet 56:30 (2 EM)
189. Francesc Araguás 1:04:32 (104 CM)

El Climent, marcant terreny...

Destacar el segon lloc del Climent a la seva categoria (EM), llàstima que només donaven trofeu al primer de cada categoria i ens hem quedat sense poder veure'l al podi... a veure si la fantàstica organtizació de la Unió Excursionista Matadepera s'anima l'any vinent a fer podis de categoria, i fem encara una mica més d'ambient!

Arribant a meta animant el públic a tope: ooeeee!!!!

En conjunt, doncs, bones sensacions, una matinal molt divertida i entretinguda, i defensant bones posicions a les nostres categories, de cara a preparar ja el proper repte de la Secció de Muntanya, una mica més ambiciós: la marató de muntanya de Campdevànol... Aviat ens tornem a veure!

Crònica de la Mitja Marató de Terrassa 2012

By Joan Bosch

Foto de grup abans de començar la Mitja

Climent i Quique en ple esforç per l'Avinguda Vallès

És difícil escriure la crònica d’una cursa, sobretot si no es té costum de fer-ho.

El Sergi Padró, amic pantaurellenc, un crack impressionant: 

1h17' i 31è classificat!

Definitivament, la Mitja Marató de Terrassa (i la Santi Centelles, igualment) és la diada dels Pantaurells, del retrobament, o, millor, dels retrobaments, dels de la Secció de Muntanya (quines màquines!), dels que fan fartleks a la pista d’atletisme, dels del carrer de Bretón…, dels normals! i de la resta...; de les absències, algunes de sonades: aquest any, els Garreta, el Roger, el Bernat i el Jordi, també, la Maise i el Fede, el Félix, el Quim i el Pep; i, és clar, dels amics, Pantaurells, també!, Agustín, Anna Cos (1:34:21 h.), Marc Graells (1:25:44 h.), dit sia de passada, la imatge de la Mitja Marató al Diari de Terrassa..., David Garcia (1:41:05 h.), Pedro Vilaseca (2:00:47 h.), etc. És la cursa en què, més que mai, ens mesurem les forces, les pròpies i les dels demés, les d’un mateix respecte de les dels altres, les dels que surten els dijous amb les dels “només els dimarts!”, les dels de la Secció de Muntanya amb els dels fartleks, les meves amb les de l’Àlex, les del Josep (1:53:52 h.) amb les lesions, les de les noies amb... Ho deixo aquí. La Mitja Marató de Terrassa és la revàlida, l’examen final, la selectivitat, la prova de síntesi de la validació continua... Hem entrenat bé?  Hem entrenat prou? Hem entrenat? Si algú ha entrenat en negre, avui es sabrà, avui ho descobrirem!

El Jordi Casanovas (de negre), un altre crack: 1h23'

Trobada social ben d'hora davant la tendeta...

Ja és tradició, el dia de la Mitja ens convoquem davant de la botiga, la tendeta, oi Oriol (1:44:59 h.)?, del Climent (1:28:57 h.) i la Glòria, ben d’hora, ben d’hora, sobre les 9.00 h. Des d’allà, marxem fent processó, la processó dels Pantaurells!, fins al despatx de la Maise (amb el permís del Fede). Ens hidratem bé, abans i després de pixar (ho sento, això avui serà recurrent), ens posem guapos (ei, els que poden!), i sortim... quin fred, avui! Quan ja som tots a baix, ens cridem per fer la foto de grup (i quina foto!). I escalfem... Aquest any, primer sortim els de la Mitja, després els de la Santi Centelles. En canvi, ells arribaran abans...

El Luis Miguel empaitant de ben aprop els primers

El Joaquim, inconfundible amb la càmera al cap

Dinar de germanor, érem 60 pantaurells...

Noves incorporacions pantaurellenques

Ambient de primera al dinar...

L'Agustín baixant per Can Roca

Ara, la crònica: No n’aprenc!, n’aprendré mai?, sempre igual, només sortir ja tinc ganes de pixar, irrefrenables. Però potser només són els nervis... No, no són els nervis. He dit irrefrenables? Us imagineu parar a pixar immediatament després de sortir? I la gent, què dirà la gent? I l’Alex, m’esperaria? Ha! No paro, els primers quilòmetres els faig fent exercicis de contenció, amagant la panxa quan inspiro l’aire i... tornant-la a amagar quan l’expiro, fins que ja no puc més, descanso, i tornem-hi. És increïble, eren irrefrenables, sí, però al cap d’uns quilòmetres (entre 5 i 7!) se’m passen, les ganes. I, perdoneu, ja no en tornaré a tenir fins a la tarda! L’Alex i jo anem tota l’estona amb el globus d’una hora quaranta, ens hi trobem bé, còmodes, fins a la baixada de l’Àngel Sallent, en què ens veiem capaços de deixar-lo enrere. Pinta bé, avui farem un bon temps. Estic eufòric, abans d’arribar a la Rambla d’Égara deixo l’Alex, el deixo enrere, me’n vaig tot sol! Al passeig 22 de juliol, davant de l’estació de la RENFE, passo el Jaume (1:38:57 h.), zas!, com un AVE passaria un tren de rodalies..., sense pietat!; crido “va Jaume!”, però espero que no tingui prou forces per seguir-me... El Jaume ha estat unes setmanes de baixa, no pot ser que ja estigui tan fort com els demés! Si no, de què serveix entrenar? En fi, són les guerres particulars de què parlava abans... No m’havia passat mai (ni de moment, m’ha tornat a passar després... Escric aquesta crònica l’endemà de la Mitja Marató de Granollers..., la crònica d’aquest cursa... que l’escrigui l’Alex!), els últims quilòmetres (tota la Rambla i el Passeig 22 de juliol, fins a la meta) els faig com si fossin els primers (quilòmetres): ràpid (jo, ràpid!), fresc, sense cap sensació de cansament, d’esgotament.., àgil (què exagerat! No, àgil, no. Això seria massa, sinó impossible...); és molt estrany, de fet em sento millor fins i tot que normalment els primers quilòmetres!, i, tot i anar la majoria de la cursa amb els d’1:40 h., arribo a 1:37:50 h., la meva millor marca personal (MMP)! I, a sobre, quan creuo la meta encara em veig capaç de continuar corrent, si cal... Però no cal. Menys mal... Espero el Jaume i l’Alex (1:39:04 h.). A l’arribada coincidim amb l’Agustín i els germans Vallejo, Jaime (1:36:39 h.)  i Javier (1:37:23 h.). Potser aquesta és una altra guerra particular, la dels Vallejo? Anem a buscar l’entrepà de botifarra i la cervesa... Com pot ser?, n’hi ha amb i sense alcohol... Déu, a qui pot agradar una cervesa sense alcohol? Hauria d’estar prohibida! Una cervesa sense alcohol és com una paella sense arròs! Sense alcohol, després de córrer 21 quilòmetres... Ecs!

L'Oriol (de negre pantaurellenc) en ple esforç

Al despatx del Fede (amb el permís de la Maise) coincidim amb altres Pantaurells: el Kike (01:31:08 h.), el Luis Miguel (1:31:21 h.) i el Quim (1:33:45 h.), que encara duu la càmera enganxada al cap... Diuen les males llengües que de tants culs com ha gravat els del visquemterrassa.tv només han pogut aprofitar dos minuts de película... Ho diuen les males llengües.

L'Anna Cos, amb el seu estil de campiona

Al final, com era previsible, els de la Secció de Muntanya han ocupat el calaix de dalt. Són els indiscutibles guanyadors. I té mèrit, sense el Jordi... Surts els dijous? Amb frontal? No? No surts els dijous!, doncs no tens res a pelar... El segon lloc, en canvi, ha estat més disputat, entre els del carrer de Bretón, l’Alex, la Rosa (1:51:49 h.) i jo mateix, i els dels fartleks, sobretot el Jaime i el Jaume. He dit Jaime i Jaume? El Jaime i el Jaume, una altra... Va, deixem‘ho estar, ja n’hi ha prou, de guerres... El Jaime i el Jaume estan preparant, d’amagat, en negre, en companyia de l’Atleta (amb majúscula, expressament) Pep Boada (1:19:17 h.), la Marató de Barcelona i la de París, respectivament. I així no té gràcia, no té cap mèrit... És com el Quim, que té un entrenador virtual... Només ens faltava això, als Pantaurells..., l’entrenament en línia (on-line)! És clar, el segon calaix és pels del c. de Bretón. ¡Vamos!

Una menció especial, honorífica: el Jordi. A més de gestionar aquest bloc, ha organitzat, una altra vegada, el dinar a l’Epic, una excusa excepcional per reunir, ni que sigui almenys un cop a l’any, tots els Pantaurells, perquè els Pantaurells som (m’hi incloc, només faltaria) sobretot això, una colla d’amics i amigues, que ens ho passem bé fent esport, corrent, competint, guanyant i perdent (si no parem de perdre!), també, millorant, només, a vegades, quedant, fent esperar..., xerrant, sortint, parant a descansar, xerrant més, a vegades massa, estirant, no estirant, per què?, i dinant, per damunt de tot, dinant a l’Epic el dia de la Mitja Marató de Terrassa. Tothom no pot venir els dimarts (almenys, no tots els dimarts), els dijous, ho sé, és juga una altra lliga..., però al dinar de l’Epic ningú no hi pot faltar. Si us plau, cap Pantaurell no pot deixar de venir al dinar de l’Epic de la Mitja de Terrassa. Un avís, si no vens (l’any que ve) no parlaré de tu.

El Marc Graells (samarreta blanca), treballant un súper-temps

Resultats de la Mitja Marató (només dels que es van inscriure com a Pantaurells, i el Kike, que aquest any ha corregut amb els Pantaurels. Esperem que l’any que ve ho torni a fer amb nosaltres, oi?):

Climent Palet, 1:28:57 h.

Kike Caamaño, 01:31:08 h.

Luis Miguel Fernández, 1:31:21 h.

Joaquin Gallen, 1:33:45 h.

Jaime Vallejo, 1:36:39 h.

Joan Bosch, 1:37:50 h.

Jaume Martínez, 1:38:57 h.

Alex Valverde, 1:39:29 h.

Francesc Araguás. 1:41:00 h.

Oriol Fernández, 1:44:59 h.

Rosa Herrero, 1:51:49 h.

Jose Luis Bedmar, 1:52:10 h.

Josep Margarit, 1:53:52 h.

Marisa Anglarill, 02:09:48 h.

Resultats de la cursa de 5 km:

Gerard Almirall, 00:18:51 h.

Eduard Pérez, 00:21:35 h.
Jaume Farrés, 00:22 :00 h.

Joan Bosch, 00:25:21 h.

Júlia Puiggròs, 00:27:56 h.
Àngels Palet: 00:28:00 h.

Ferran Bosch, 00:28:37 h.
Manuel Aguilera, 00:28:38 h.
Montserrat Farrés, 00:29:00 h.

Sílvia Aguilera, 00:29:21 h.