dimarts, 7 de febrer de 2012

Crònica de la Mitja Marató de Terrassa 2012

By Joan Bosch
Foto de grup abans de començar la Mitja

Climent i Quique en ple esforç per l'Avinguda Vallès
És difícil escriure la crònica d’una cursa, sobretot si no es té costum de fer-ho.
El Sergi Padró, amic pantaurellenc, un crack impressionant: 1h17' i 31è classificat!
Definitivament, la Mitja Marató de Terrassa (i la Santi Centelles, igualment) és la diada dels Pantaurells, del retrobament, o, millor, dels retrobaments, dels de la Secció de Muntanya (quines màquines!), dels que fan fartleks a la pista d’atletisme, dels del carrer de Bretón…, dels normals! i de la resta...; de les absències, algunes de sonades: aquest any, els Garreta, el Roger, el Bernat i el Jordi, també, la Maise i el Fede, el Félix, el Quim i el Pep; i, és clar, dels amics, Pantaurells, també!, Agustín, Anna Cos (1:34:21 h.), Marc Graells (1:25:44 h.), dit sia de passada, la imatge de la Mitja Marató al Diari de Terrassa..., David Garcia (1:41:05 h.), Pedro Vilaseca (2:00:47 h.), etc. És la cursa en què, més que mai, ens mesurem les forces, les pròpies i les dels demés, les d’un mateix respecte de les dels altres, les dels que surten els dijous amb les dels “només els dimarts!”, les dels de la Secció de Muntanya amb els dels fartleks, les meves amb les de l’Àlex, les del Josep (1:53:52 h.) amb les lesions, les de les noies amb... Ho deixo aquí. La Mitja Marató de Terrassa és la revàlida, l’examen final, la selectivitat, la prova de síntesi de la validació continua... Hem entrenat bé?  Hem entrenat prou? Hem entrenat? Si algú ha entrenat en negre, avui es sabrà, avui ho descobrirem!

El Jordi Casanovas (de negre), un altre crack: 1h23'
Trobada social ben d'hora davant la tendeta...
Ja és tradició, el dia de la Mitja ens convoquem davant de la botiga, la tendeta, oi Oriol (1:44:59 h.)?, del Climent (1:28:57 h.) i la Glòria, ben d’hora, ben d’hora, sobre les 9.00 h. Des d’allà, marxem fent processó, la processó dels Pantaurells!, fins al despatx de la Maise (amb el permís del Fede). Ens hidratem bé, abans i després de pixar (ho sento, això avui serà recurrent), ens posem guapos (ei, els que poden!), i sortim... quin fred, avui! Quan ja som tots a baix, ens cridem per fer la foto de grup (i quina foto!). I escalfem... Aquest any, primer sortim els de la Mitja, després els de la Santi Centelles. En canvi, ells arribaran abans...

El Luis Miguel empaitant de ben aprop els primers

El Joaquim, inconfundible amb la càmera al cap

Dinar de germanor, érem 60 pantaurells...

Noves incorporacions pantaurellenques

Ambient de primera al dinar...

L'Agustín baixant per Can Roca
Ara, la crònica: No n’aprenc!, n’aprendré mai?, sempre igual, només sortir ja tinc ganes de pixar, irrefrenables. Però potser només són els nervis... No, no són els nervis. He dit irrefrenables? Us imagineu parar a pixar immediatament després de sortir? I la gent, què dirà la gent? I l’Alex, m’esperaria? Ha! No paro, els primers quilòmetres els faig fent exercicis de contenció, amagant la panxa quan inspiro l’aire i... tornant-la a amagar quan l’expiro, fins que ja no puc més, descanso, i tornem-hi. És increïble, eren irrefrenables, sí, però al cap d’uns quilòmetres (entre 5 i 7!) se’m passen, les ganes. I, perdoneu, ja no en tornaré a tenir fins a la tarda! L’Alex i jo anem tota l’estona amb el globus d’una hora quaranta, ens hi trobem bé, còmodes, fins a la baixada de l’Àngel Sallent, en què ens veiem capaços de deixar-lo enrere. Pinta bé, avui farem un bon temps. Estic eufòric, abans d’arribar a la Rambla d’Égara deixo l’Alex, el deixo enrere, me’n vaig tot sol! Al passeig 22 de juliol, davant de l’estació de la RENFE, passo el Jaume (1:38:57 h.), zas!, com un AVE passaria un tren de rodalies..., sense pietat!; crido “va Jaume!”, però espero que no tingui prou forces per seguir-me... El Jaume ha estat unes setmanes de baixa, no pot ser que ja estigui tan fort com els demés! Si no, de què serveix entrenar? En fi, són les guerres particulars de què parlava abans... No m’havia passat mai (ni de moment, m’ha tornat a passar després... Escric aquesta crònica l’endemà de la Mitja Marató de Granollers..., la crònica d’aquest cursa... que l’escrigui l’Alex!), els últims quilòmetres (tota la Rambla i el Passeig 22 de juliol, fins a la meta) els faig com si fossin els primers (quilòmetres): ràpid (jo, ràpid!), fresc, sense cap sensació de cansament, d’esgotament.., àgil (què exagerat! No, àgil, no. Això seria massa, sinó impossible...); és molt estrany, de fet em sento millor fins i tot que normalment els primers quilòmetres!, i, tot i anar la majoria de la cursa amb els d’1:40 h., arribo a 1:37:50 h., la meva millor marca personal (MMP)! I, a sobre, quan creuo la meta encara em veig capaç de continuar corrent, si cal... Però no cal. Menys mal... Espero el Jaume i l’Alex (1:39:04 h.). A l’arribada coincidim amb l’Agustín i els germans Vallejo, Jaime (1:36:39 h.)  i Javier (1:37:23 h.). Potser aquesta és una altra guerra particular, la dels Vallejo? Anem a buscar l’entrepà de botifarra i la cervesa... Com pot ser?, n’hi ha amb i sense alcohol... Déu, a qui pot agradar una cervesa sense alcohol? Hauria d’estar prohibida! Una cervesa sense alcohol és com una paella sense arròs! Sense alcohol, després de córrer 21 quilòmetres... Ecs!
L'Oriol (de negre pantaurellenc) en ple esforç

Al despatx del Fede (amb el permís de la Maise) coincidim amb altres Pantaurells: el Kike (01:31:08 h.), el Luis Miguel (1:31:21 h.) i el Quim (1:33:45 h.), que encara duu la càmera enganxada al cap... Diuen les males llengües que de tants culs com ha gravat els del visquemterrassa.tv només han pogut aprofitar dos minuts de película... Ho diuen les males llengües.
L'Anna Cos, amb el seu estil de campiona

Al final, com era previsible, els de la Secció de Muntanya han ocupat el calaix de dalt. Són els indiscutibles guanyadors. I té mèrit, sense el Jordi... Surts els dijous? Amb frontal? No? No surts els dijous!, doncs no tens res a pelar... El segon lloc, en canvi, ha estat més disputat, entre els del carrer de Bretón, l’Alex, la Rosa (1:51:49 h.) i jo mateix, i els dels fartleks, sobretot el Jaime i el Jaume. He dit Jaime i Jaume? El Jaime i el Jaume, una altra... Va, deixem‘ho estar, ja n’hi ha prou, de guerres... El Jaime i el Jaume estan preparant, d’amagat, en negre, en companyia de l’Atleta (amb majúscula, expressament) Pep Boada (1:19:17 h.), la Marató de Barcelona i la de París, respectivament. I així no té gràcia, no té cap mèrit... És com el Quim, que té un entrenador virtual... Només ens faltava això, als Pantaurells..., l’entrenament en línia (on-line)! És clar, el segon calaix és pels del c. de Bretón. ¡Vamos!

Una menció especial, honorífica: el Jordi. A més de gestionar aquest bloc, ha organitzat, una altra vegada, el dinar a l’Epic, una excusa excepcional per reunir, ni que sigui almenys un cop a l’any, tots els Pantaurells, perquè els Pantaurells som (m’hi incloc, només faltaria) sobretot això, una colla d’amics i amigues, que ens ho passem bé fent esport, corrent, competint, guanyant i perdent (si no parem de perdre!), també, millorant, només, a vegades, quedant, fent esperar..., xerrant, sortint, parant a descansar, xerrant més, a vegades massa, estirant, no estirant, per què?, i dinant, per damunt de tot, dinant a l’Epic el dia de la Mitja Marató de Terrassa. Tothom no pot venir els dimarts (almenys, no tots els dimarts), els dijous, ho sé, és juga una altra lliga..., però al dinar de l’Epic ningú no hi pot faltar. Si us plau, cap Pantaurell no pot deixar de venir al dinar de l’Epic de la Mitja de Terrassa. Un avís, si no vens (l’any que ve) no parlaré de tu.
El Marc Graells (samarreta blanca), treballant un súper-temps

Resultats de la Mitja Marató (només dels que es van inscriure com a Pantaurells, i el Kike, que aquest any ha corregut amb els Pantaurels. Esperem que l’any que ve ho torni a fer amb nosaltres, oi?):

Climent Palet, 1:28:57 h.
Kike Caamaño, 01:31:08 h.
Luis Miguel Fernández, 1:31:21 h.
Joaquin Gallen, 1:33:45 h.
Jaime Vallejo, 1:36:39 h.
Joan Bosch, 1:37:50 h.
Jaume Martínez, 1:38:57 h.
Alex Valverde, 1:39:29 h.
Francesc Araguás. 1:41:00 h.
Oriol Fernández, 1:44:59 h.
Rosa Herrero, 1:51:49 h.
Jose Luis Bedmar, 1:52:10 h.
Josep Margarit, 1:53:52 h.
Marisa Anglarill, 02:09:48 h.

Resultats de la cursa de 5 km:

Gerard Almirall, 00:18:51 h.
Eduard Pérez, 00:21:35 h.
Jaume Farrés, 00:22 :00 h.
Joan Bosch, 00:25:21 h.
Júlia Puiggròs, 00:27:56 h.
Àngels Palet: 00:28:00 h.
Ferran Bosch, 00:28:37 h.
Manuel Aguilera, 00:28:38 h.
Montserrat Farrés, 00:29:00 h.
Sílvia Aguilera, 00:29:21 h.

4 comentaris:

Eduard Pérez Monfort ha dit...

Molt bona crònica Joan,

Ara a seguir entrenent amb entusiasme de millorar les marques, o si no, mantenir el dinar dels Pantaurells a l'Epic. Jo m'hauré d'entrenar molt, doncs el meu Oriol petit diu que no guanyo mai.
De moment, m'he de treure un gripasso del dament.

A reveure.

Eduard

Jaume Farrés Ubach ha dit...

Joan, ara és tard per llegir la crònica. Ho faré el cap de setmana amb calma. Però, així per sobre, fa bona pinta. Un retret però, buscant-me no m'hi he trobat.
Altantu, els dels 5 km també som de déu, ... i pantas.
Els temps dels que s'estrenaven no han sortit publicats al patufet de Terrassa però amb una mica de imaginació els podem fer apareixer arrodonits a la baixa. Va ser uns dels dies collonuts de l'any. Una abraçada a tots. Joan, és conya tot plegat. La crònica és per sucar-hi pa. Vaig a compartirho al facebook, ja!

jbosch ha dit...

Jaume, tens raó, és culpa meva, només vaig posar els que vaig trobar a la classificació al web de la Mitja de Terrassa, vaig badar!, i no té perdó haver-me deixat de incloure-us a l'escrit i, encara menys, a la classificació, i això no pot tornar a passar! Però encara som a temps de corregir-ho, oi Jordi?

Jordi ha dit...

ok, miro d'arreglar-ho, però recordeu que tots dos, Jaume i joan, (en principi), teniu permisos per entrar al blog i editar i canviar o escriure entrades.... amb el vostre correu hauríeu de pòder accedir. Si ho proveu i no funciona, m'ho dieu i miro d'arreglar.ho, fins aviat!