divendres, 26 d’octubre de 2012

Cursa de Muntanya de Tivissa, 14/10/2012

Els 4 "cracks" de la muntanya: Aribau, Jordi, Climent i Abel
Ja fa uns quants dies que alguns pantaurells muntanyeros vam anar a fer la Cursa de Muntanya de Tivissa, però ens van fer tantes fotos, i vam tenir tan bons resultats (especialment un...) que no podem deixar de fer-ne una petita ressenya.
La cursa feia un recorregut de 23,4 km, en principi res de l'altre món, però amb un desnivell positiu acumulat de més de 1.900 m, cosa que ja indica per on anava la duresa de la prova. L'itinerari era un continu pujar i baixar per les Muntanyes de Tivissa, una imponent serra amb alçades fins als 700 m que rodeja aquesta amable població de la Ribera d'Ebre, i discorria majoritàriament per terreny pedregós, esquerdat i amb continus trams aeris i molt tècnics. Amb les imatges d'aquesta entrada us podeu fer una idea.
Muntanyes de Tivissa
Doncs res, el Climent Palet, l'Abel Herrerías, l'Aribau Portillo i el Jordi Garreta (el que us escriu), ens presentem ben d'hora al matí a recollir els dorsals, i la primera feina del dia és convèncer "el nano", Aribau Portillo, la bèstia parda del mountain running vallesà, que faci el favor de participar a la cursa Junior (reservada per als corredors fins a 18 anys) en comptes de la distància llarga. Però clar, a l'Aribau 15 km li sonen a molt poc per haver vingut tan lluny... i al final, quan veu que el desnivell se'n va per sobre dels 900 m, ja li sembla una mica més acceptable, i es "resigna" a competir amb els millors Juniors de Catalunya (la prova forma part de la Copa Catalana de la FEEC, el circuit més prestigiós i on competeix el bo i millor dels corredors de muntanya del país...).
Perfil de la cursa: 1.900 m de desnivell positiu...
Més de 260 corredors prenem la sortida a tota pastilla, els juniors i els "pros" tiren com animals, i la resta anem al darrere pensant... "osti tu, millor que apretem si no volem fer el ridícul!". Donem una volta pel poble, bonic i emmurallat, però desert a aquestes hores (segurament, molts dels vilatans estan fent de voluntaris a la mateixa zona d'arribada i al llarg del circuit). De seguida agafem una pista encimentada, i quan no portem ni 2 km, ja comencem a pujar de valent, en el que serà una constant en la matinal d'avui. Podeu veure al perfil de la cursa que, després d'aquest segon kilòmetre, no hi haurà ni un moment de descans, només llargues pujades o baixades vertiginoses. els que vam estar-hi, podem garantir-vos que va ser així!
Encapçalant el grupet pel bosc
Surto amb el Climent, però de seguida veig que es comencen a vigilar amb els companys amb qui està competint per les classificacions de la Copa Catalana, i decideixo tirar endavant i anar a fer la meva cursa, a tope com sempre i prenent-me-la com un bon entrenament de cara a la marató de Sant Llorenç d'aquí a 15 dies. Aquí cal fer un incís: el Climent, "a la chita callando", després de gairebé assegurar-se el podi a la seva categoria al Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC, es veu que li ha agafat gust a la cosa, i està fent també les curses de la Copa Catalana de la
FEEC amb l'objectiu, que també té ben a prop,
d'entrar als llocs d'honor. Un monstre del mountain
running terrassenc i una bèstia de la
competitivitat esportiva (i ben entesa), aquest
Milagro! Un trosset de pista...
El Climent arribant ben content dalt d'un cim...
pantaurell!
Aribau, la promesa del mountain running català, ben concentrat
Tornant a la cursa, ben aviat m'adono que el terreny pedregós i super-tècnic em tornarà a martiritzar avui les plantes dels peus i m'obligarà a un ritme lent, com ja va passar fa 2 setmanes a Alcanar. A les pujades, però sobretot a les crestes amb ontinus blocs de pedra que cal grimpar i desgrimpar, els corredors més tècnics i la gent d'aquestes terres em van passant i torno a tenir males sensacions. Per no dir a les baixades, on em passa com una fletxa l'Héctor Romero, un company dels Terrarunners de la UAT amb qui després comentarem la jugada.
Agafo el meu ritme, pensant que quan ens acostem al poble ja trobaré algun tram de terra sense tanta pedra on podré recuperar alguna posició, però de sobte, quan ja m'acosto a les 3 hores de cursa, començo a sentir les campanes i la megafonia de l'arribada, quan enmig d'un grupet de 4 o 5 corredors estem disputant una baixada ben perillosa, amb trams encordats i continus salts als blocs de pedra del camí.
Efectivament, l'última baixada, vertiginosa i ben tècnica, ens deixa ja en un carrer encimentat a l'entrada del poble, on en un revolt m'espera el crack Aribau Portillo per animar i fer una foto. Aquí esprinto els últims 400 m per allunyat-me una mica dels corredors que s'havien quedat una mica al darrere a la baixada, i entro a meta pocs segons després de la segona noia, amb qui ens havíem perdut en plena baixada (perdut pel camí, no val ser malpensats!).
Un cop a l'arribada, m'assabento que el gran Aribau Portillo s'ha marcat una actuació espectacular, i ha entrat en segona posició de la cursa Junior, superant a nois que estan a la selecció catalana de curses de muntanya.... coi, com apreta el nano, felicitats! L'anirem després
A tota pastilla camí avall!
a veure i a animar al podi.
Aprofitant l'avituallament
Uns minuts després arriba el Climent Palet, que també ha patit de valent en aquesta cursa trencacames, però que, un cop més, ha entrat en quarta posició de la seva categoria, quedant només a 33 segons del tercer (!!).... Si ho arriba a saber, amb alguna esprintada de més, ja hauríem tingut un altre podi.... El més important, però, és que ha aconseguit una bona colla de punts, i la classificació final d'honor a la Copa Catalana ja la té a tocar.
Poca estona després arriba l'Abel Herrerías, un altre crack (veieu la foto amb el "cubatilla" a la ma per més detalls...) que en la seva primera temporada a la muntanya, s'està atrevint ja amb les curses més exigents i , com avui, fent bons llocs a la primera part de la classificació... tot i que ha patit un parell de caigudes, les sensacions han estat bones.
Després d'explicar-nos els patiments i d'una reconfortant dutxa, aprofitem per fer un dinaret pel poble. Us deixem les classificacions i
una pila de fotos que l'organització de la cursa es va encarregar de fer
durant l'exigent recorregut. La veritat és que els voluntaris i el desplegament organitzatiu mereixen una classificació de 10. Fins la propera!

Ep! A mi també m'han pillat
Cursa Junior (15 km, 1.000 m desnivell positiu)
2. Aribau Portillo 1:09:38

Cursa Muntanya (23,4 km, 1.973 m. desnivell positiu)
65. Jordi Garreta 3:03:29 (15 Veterà)
101. Climent Palet 3:15:58 (4 Master)
119. Abel Herrerías 3:24:48 (83 Senior)

En plena ascensió, comandant el grup

I ara baixant, amb panorama de les muntanyes

L'Abel, arribant adalt

Arribant al poble, l'Aribau em tira una foto amb cara de velocitat

Abel, saludant a tope!

Ben content en Climent!


Per aquí passem, camí bonic i exposat

Abel entrant a meta, amb l'Aribau darrere filmant-lo


Carenejant aprop dels estimbats
Arribant a Tivissa com un campió

La màquina imposant la seva força i tècnica a la carena

Aribau, segon classificat. Felicitats!

2 comentaris:

Paco Gómez ha dit...

sou uns màquines el pantaurells. I aquest nen d'on ha sortit?
Bona crónica i bones fotos

Jordi ha dit...

Sí, Paco, l'Aribau és una fiera... si continua en el món de la muntanya, sentirem a parlar d'ell...