Recorregut a ritme mitjà fins als terrenys de Mossèn Homs i pels camins del golf de Torrebonica tornada cap a Terrassa.
Els nervis de la cita maratoniana d'aquí a una setmana estan molt presents, i per uns moments el Jordi es transforma en José María Aznar i obsequia els presents amb un gest característic d'aquest líder polític.... Definitivament, necessito descansar.
Pel camí ens creuem amb un nombrós grup amb alguns mites de l'atletisme terrassenc i grans amics dels Pantaurells: l'Anna Cos i el Pep Moliner, que, per cert, van a tota màquina!
Per últim, imatge de grup als plans de Torrebonica, amb Sant Llorenç
Per últim, imatge de grup als plans de Torrebonica, amb Sant Llorenç
L'Àlex segueix fidel a les cites pantaurellenques, i el Climent se segueix posant a prova davant unes molèsties que l'amenacen seriosament de cara a la marató.
Els propers dies, els últims entrenaments ens acabaran de dir com estem de cara a les properes curses... i per cert, a veure si fem una mica de bondat!
4 comentaris:
jajajja, vigila on poses el dit.
Quina sorpresa trobar-vos tot baixant per terres conegudes.
Com que en Miquel Moreno, un mossenaire d'allà lluny, de Sabadell, organitzava un entrenament conjunt i me'n he assabentat i he anat i aquest era el grup. Estaven fent el darrer entrenament abans la marató de Barcelona.
Estic molt content d'haver-vos vist.
Una anècdota: baixava un primer grup nombrós i els dic als meus companys d'entrenament: "Aquesta colla és del Club Natació Terrassa", molts d'ells mossenaires. Passen un minuts, hi ens creuem amb els "màquines" de la Unió Atlètica Terrassa", i molts d'ells mossenaires i uns minuts després els "Pantaurells de Terrassa", i com no: també mossenaires. I ens toquem les mans amb el Climent, tot un referent.
Que gran és la trobada dels dissabtes !.
Bona recuperació i sort a la marató de Barcelona: si m'ho puc combinar baixaré a veure-us.
Hola, Pantaurellencs! Encantada d'haver-vos conegut. M'ho vaig passar molt bé corrent darrere vostre "a ritme de nenes", segons el Jordi :-)...
O sigui que potser ens tornarem a veure les cares (o les esquenes). Gràcies per adoptar-me amb tanta hospitalitat.
Fins aviat!
Marina (la nova)
Eeeiiii!! Ja prou amb el "ritme de..."...
Espero que les valentes i intrèpides pantaurellenques disculpin aquest lapsus meu, provocat per una xerrera desfermada, i em tornin a tenir en bona consideració...
ain, ain... (gemecs de gosset que mou la cua esperant una carantonya).
Buenu, Marina, benvinguda i fins la propera!
Pep: si ens veus passar a la marató, anima'ns ben fort, eh!
JordiG
fet!
i a fer bondat que ja estan inflant l'arc de la sortida. ;)
Publica un comentari a l'entrada