dilluns, 11 de març del 2013

Marató Hivernal de Campdevanol 17/2/2013

Els dos Jordis, ben preparats just abans de la sortida


La secció muntanyera dels Pantaurells no podia perdre's la segona edició d'aquesta marató, que ja vam fer l'any passat. Enguany, les fortes nevades caigudes uns dies abans i les previsions de temps realment hivernal afegien atractiu i emoció a aquesta cursa de 43 km i 5.400 m. de desnivell acumulat. En un matí una mica fresquet, però tampoc res de l'altre món, ens presentem a la sortida el Jordi Casanovas i el Jordi Garreta, amb els nostres paravents a joc com podeu veure a la foto. Parlem de sortir junts però després al començar a pujar, anar cadascú al seu ritme, el Jordi C. està encara recuperant la forma després del llarg historial de lesions dels darrers mesos, i jo vull anar al màxim per agafar punts pel Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès, del que aquesta marató és la primera competició.
Dia impressionant, sol als cims i boira a les valls...
A la sortida de Campdevànol, aclarim els dubtes sobre quin material portar, sembla que el sol i els vents dels darrers dies s'ha endut molta neu, per tant no agafem cap calçat ni instrument específic, i sortim amb paravent, malla llarga i guants pel que pugui ser. La veritat és que, tot i que acabarà fent un dia força assolellat, sobretot a les parts altes del recorregut, no ens molestarà gens la roba. Prenem doncs la sortida a les 8 en punt, i fem uns primers kms molt ràpids per una pista que surt dle poble i ens va acostant cap a la serra del Montgrony, que farem d'un extrem a l'altre. Comencem ja a pujar pels primers corriols i aquí ens perdem de vista. Primera ascensió forta pel mig de boscos pirinencs, amb molta fulla pel terra i fang, però poqueta neu. Es pot anar ràpid vigilant algun tram. Fem un primer coll que ens situa ja sobre la serra, i el panorama canvia radicalment: ens trobem enmig d'una pista nevada, on els que corren amb bastons tenen algun avantatge, hem de vigilar amb les relliscades i els desplaçaments laterals. La pista acaba en un avituallament on comença una dura rampa sense vegetació que porta cap al primer cim, La Covil (2.001 m), i on la neu sí que és molt abundant, fins al genoll t'enfonses. Aquí, l'organització ho ha fet molt bé i ha
Jordi G., saludant per una pista amb força neu
instal·lat un llarg tram de corda que ens ajuda a pujar, difícilment hauríem arribat adalt sense aquesta ajuda. Després d'uns bons 300 m d'estirar la corda, sortim a la part elevada del cim, on hi ha molta menys neu i es pot avançar sense gaire dificultats, suposo que el vent i el sol aquí han fet més feina.
Jordi C., amb bones sensacions
Després de passar La Covil, venen fortes baixades i dures pujades per completar els altres cims que creuem en aquest recorregut d'alta muntanya i molt trencacames: Costa Pubilla (2.055 m), el punt més alt però no la pujada més dura a què ens enfrontem, l'Emperadora (1.961 m) i Pedra Picada (2.010 m), aquest darrer és per mi el més dur ja que hem baixat bastant  des del cim anterior, i la pujada es fa força llarga. Les vistes, però, són impressionants i justifiquen la cursa i qualsevol esforç: les muntanyes de l'Olla de Núria a l'altre costat, el Pedraforca més endavant, una visió panoràmica neta i completa del Pirineu gironí i tot el paisatge del voltant... Passem aquest darrer cim ja a l'alçada del km 20, aproximadament a la meitat de la cursa, i comença llavors un fort descens que en alguns trams és per prats d'alta muntanya, i en altres per torrenteres plenes de neu gairebé verge, on si es trepitja de nou t'enfonses ben bé fins al genoll... Aquí, els que no estem acostumats a la neu, com un servidor, fem el que podem, i de seguida, entre caiguda i caiguda, aprenem que es tracta d'esquiar una mica i llilscar neu avall, confiant en què no tindrem tan mala sort de trobar una roca per entremig.
Córrer per la neu, divertit però exigent
La segona part de la cursa combina aquests forts descensos amb trams boscosos impressionants, molt bons per córrer i al mateix temps per viure intensament el contacte amb la natura que ens envolta. Branques, arbres, fulles, fang, neu, gel, aigua, rierols, pedra, tot ho passarem avui, i de tot gaudirem. Segueix sent un recorregut força exigent, després de fortes baixades arriba per sorpresa una pujada que trenca el ritme, i cap al km 30 començo a tenir algun avís de rampa, que m'obliga a vigilar els isquios i bessons, especialment en aquests canvis sobtats de desnivell.
Pujant amb l'ajuda de la corda, fotent-li canya muntanyera!
La cursa està anant molt bé, i després de passar pel Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, un indret emblemàtic de la comarca suposadament freqüentat pel llegendari Comte Arnau, on ens animen alguns espectadors, començo una llarga baixada on vaig guanyant alguna posició. Quan queden menys de 2 km per arribar al poble, em trobo encara amb un altre corredor que veig lluny en la distància i decideixo apretar per guanyar algun lloc. Després de l'última pujada trencacames, en l'últim pla boscós que travessem, el passo (el saludo amistosament, clar) i també avancem un altre company que té problemes de rampes. La meva sorpresa és que, potser al veure'm passar, tots dos s'animen, i l'últim tros de baixada del camí que ja arriba a Campdevànol es posen tots a tirar fort, i he d'apretar al màxim per mantenir la posició. Després de 42 km, més de 2.500 m. de desnivell positiu i 5 h. de cursa he de fer els últims 500 m de rampa asfaltera i els carrers del poble esprintant el que puc... buffff.... bé, avui és un bon dia, i tot i que els que venen al darrere són jovenets, mantinc aquests 50-60 m. d'avantatge i arribo a meta saludant l'afició i ben content: he rebaixat en més de 34 minuts el meu temps de l'any anterior i acabo el 21 de la general i 5è veterà. Una estona després arriba el Jordi C., que tot i no poder millorar el temps de l'any passat, sí que ha recuperat les bones sensacions en una cursa llarga i exigent com aquesta, i ha acabat gaudint del llarg i ràpid descens per entre el bosc. Falta poquet perquè la bestia torni a ser el qui era....
Vinga Jordi que els agafes!
Us deixem unes quantes fotos i les nostres classificacions, recomanem vivament la cursa, per la bona organització, el recorregut extraordinari i uns paisatges d'alta muntanya dels que no s'obliden... l'any que ve hi tornem!


Marató Hivernal de Campdevànol (43 km)
21. Jordi Garreta 5h03'13"
62. Jordi Casanovas 5h51'51"


Sortint al primer cim, La Covil
Vistes de les valls del Pirineu gironí

Imatge de postal muntanyera

Baixant a tota llet, però saludant la premsa

Satisfacció pantaurell a l'arribada a Campdevànol

3 comentaris:

Paco Gómez ha dit...

Ostres Jordi sou uns màquines el Pantaurells, comparat amb vosaltres soc un pixapins.
Salut!!!

Jordi ha dit...

Ei Paco... no! Compartim religió, som... correligionaris! Ens veiem a la muntanya!

Quimet ha dit...

Molt bona crònica. He gaudit com si la estigues fent. Felicitats Mountain Pantaurells sou uns cracs