divendres, 22 de març del 2013

Zurich Marató de Barcelona 2013

"La marató dels herois sota la pluja"

Fa moltes setmanes que uns quants Pantaurells asfalteros ens entrenem per córrer la marató de Barcelona, cadascú segons els seus objectius: la Glòria Farrés, el Josep Margarit i el Xavier Roy s’estrenen, i, lògicament, només es proposen acabar-la; el Joaquim Gallen i el Climent Palet volen fer la seva millor marca personal (MMP); a l’Alex i a mi ens agradaria baixar de les tres hores quaranta, i, esclar, també ens volem vèncer, l’un a l’altre; el Jaume vol anar a cinc el quilòmetre, i després ja es veurà...

Les torres venecianes

Quedem a dos quarts de set a la botiga. Quan l’Alex i jo arribem (aquesta vegada condueixo jo) la Glòria, el Climent, el Jaume Martínez i el Xavier Roy ja ens esperen dins el cotxe. El Gallen hi anirà pel seu compte. El Jaume m’indica que el segueixi, que sap un lloc prop de la sortida on podrem aparcar bé. Seguir-lo no em costa gaire... Finalment, arribem. Deixem el cotxe al pàrquing de les piscines Picornell. El Jaume s’espera al cotxe, ha quedat amb algú. Els demés baixem, tots hem d’anar al guarda-roba, i tots tenim necessitats... Ens separem. Hem quedat per la foto en una de les dues torres venecianes de la plaça Espanya (sincerament, jo encara ara no sé en quina de les dues: Besòs, Llobregat, muntanya, mar, dreta o esquerra, segons des d’on... Dissabte el Climent, que destaca pel seu sentit de l’orientació, va afegir-hi encara més confusió). És igual, es confirma que va ser una mala tria. És impossible arribar-hi. Intentar-ho és anar contracorrent. L’Alex i jo desistim. Ens dirigim al nostre calaix. Encara tenim temps per escalfar. Aviat coincidim amb el Joaquim Gallen. Llàstima no portar cap càmera!: vesteix el “tradicional” plàstic rosa... Ell sí que ha anat a la torre. I, pel que diu, només ell hi ha anat...  També ens trobem el runner terrassenc Jordi Alcantara. És la seva primera marató. Farà un temps bestial (03:25:58 h.). Estem junts fins que donen la sortida. Després ja no ens tornarem a veure. Ens desitgem sort.


Glòria Farrés (by Jaume Farrés)

Plou. És “la marató dels herois sota la pluja” (La Vanguardia, 19 de març de 2013). Com gairebé sempre, l’Alex i jo sortim junts. Els primers quilòmetres els fem a poc més de cinc minuts. Ell controla el temps, i jo el controlo a ell... Ens crida l’atenció la gran quantitat de gent que hi ha pels carrers, animant. Hi ha molt més públic que els anys anteriors. Molts et criden pel nom: quatre o cinc vegades, “vinga, Joan!”; només una vegada, “Va, Alex!”, i no diuen “[À]lex” sinó “Al[é]x” (amb accent a la e). És emocionant, que et cridin pel nom.

Joaquim Gallen a la Fashion Week Barcelona
La marató és una festa. Segons l’organització, hi ha corredors de 81 nacionalitats (la catalana inclusivament). Som 15.433 atletes (dels 18.389 inscrits. Uns tres mil no han vingut? Que m'ho expliquin!). N’hi ha de tots els colors: en veiem un que corre fent botar una pilota de bàsquet; un altre, vestit elegant amb armilla i sandàlies; amb una bandera del Barça... Etc.

La primera meitat (l’Alex i jo) la fem a 01:50:04 h. És, més o menys, el temps que havíem previst. Plou intermitentment. Fins al quilòmetre 30 i pocs encara anem junts. Em sembla que no és fins després de deixar la Via Laietana que no el deixo enrere i marxo tot sol. Vaig bé, de moment. Res no em fa mal. Faig els últims quilòmetres sense controlar el temps, no porto rellotge... No sé si vaig a 5, a 6 o a cinc mil, tant m’és, molt millor. Vaig còmode fins arribar a l’estàtua de Colom. Però el Paral·lel se’m fa molt llarg.

03:41:55 h. no és la meva MMP (sempre em quedarà Saragossa...), però estic content, he millorat en gairebé 8 minuts el temps de l’any passat: 03:49:48 h.

El Climent i el Marc Almirall

Climent Palet, 03:15:08 h. (MMP)
Marc Graells: 03:18:00 h.
Joaquim Gallen, 03:25:35 h.
Joan Bosch, 03:41:55 h.
Alex Valverde, 03:44:45 h.
Anna Cos, 03:48:17 h.
Xavier Roy, 03:57:31 h.
David Garcia, 03:50:37 h.
Glòria Farrés, 04:22:28 h.
Josep Margarit, 04:24:04 h.


Joan Bosch