PANTAURELLS TERRASSA: Marató de la Vall del Congost, 17/3/2013

Pantaurells muntanyeros amb cara de donar-ho tot...

Sortida ràpida amb gairebé 450 corredors, ufff...

La secció muntanyera dels Pantaurells vam assistir amb una bona representació a aquesta cursa prestigiosa i que ens encanta, i que ja s'ha convertit en una habitual del calendari. A més, si tenim en compte els 3.400 m de desnivell positiu del recorregut, es tracta d'una de les maratons més dures del país, tot i no discórrer per alta muntanya. Enguany, les pluges dels darrers dies afegeixen un factor a tenir en compte, el terreny està molt moll i tou, el fang i les relliscades seran una constant de la cursa, i el temps emboirat i amb alguns moments de plovisqueig li acaba de donar un aire ben atractiu...
Ens trobem ben d'horeta a Aiguafreda un grup muntanyero de luxe: Miquel Ferrer, Sergi Padró, Jose Antonio Jiménez, Jordi Garreta, Jordi Casanovas i Quique Caamaño (en l'ordre de la foto). Alguns s'estrenen, però en el meu cas ja és la tercera marató de la Vall del Congost consecutiva (a més d'una mitja marató), és una cursa a la que he agafat carinyo, i a més és un bona pedra de toc per saber, a aquestes alçades de la temporada, com estem. Ens sembla veure més personal que altres anys, després veurem a les classificacions que han pres la sortida força més de 400 persones, ostresssss....
Sortida rapideta, i m'enganxo amb el Sergi, el crack pantaurell que està sempre amb

El perfil ho diu tot, 3.400 m de desnivell positiu i pujades i baixades constants...

els millors, tant si és asfalt com muntanya... A les primeres rampes de terra comencem a avançar corredors i agafem ja una bona posició, calculo que entre els 30 primers. Però abans d'arribar al primer corriol, el Sergi tira fort i jo ja no el puc seguir, de tant en tant quan el camí s'allarga el veig com va guanyant posicions, estic segur que avui farà una gran cursa

Miquel, Jordi i José Antonio a la sortida

i ocuparà llocs d'honor. El recorregut comença a posar-se exigent, i avui les sensacions són una mica estranyes, per una banda he vingut a disfrutar de la cursa, i ho faig, per l'altra em falta una mica de l'esperit de sacrifici que tinc quan estic lluitant per una classificació, i a les llargues pujades m'avancen corredors més forts... Les baixades són avui molt perilloses, almenys pels patosos com jo, amb fang i aigua, i una autèntica pista de relliscades als trams amb pedra llisa, així que decideixo anar molt amb compte i no jugar-me-la, un parell de culassos a terra i en bastants trams pràcticament caminant...

El Sergi Padró en un dels primers avituallaments

Arribo a l'encreuament de la mitja marató, i apa, la pujada més dura cap amunt, com sempre se'm fa eterna, em segueix passant algú però aguanto força bé. A l'arribar a l'avituallament d'adalt em trobo amb la gran sorpresa del dia: el Sergi Padró està allà aturat, porta molts kms amb dolor als peus i abandona. Intento animar-lo una mica, però realment estem sobre el km. 26, encara queda molt, i en aquesta cursa el recorregut es pot fer molt i molt llarg si a més vas lesionat...

Em trobo el Sergi a l'avituallament del Tagamanent, a punt d'abandonar...

Ens acomiadem amb tristesa, perquè
avui estava fent molt bona cursa (al primer
control, al km 11, quan ja havia començat amb les molèsties, anava el 14è classificat...), però vaja, són coses que passen, més ganes per tornar-hi l'any vinent!
Faig l'última pujadeta fins al castell del Tagamanent, un dels trams que més m'agraden del recorregut, i començo després una llarga i perillosa baixada entre la boira i el fang que ja em porta fins al riu Congost. En el darrer control anava en la 39a posició, no està malament, però en aquesta segona meitat de la marató milloraré força

Baixant amb estil a tope

gràcies a les pujades que encara faig defensant-me raonablement, i al fet que alguns corredors comencen a perdre forces, o literalment, a petar.
Passo el riu mollant-me a tope, com correspon a un patosillo, i a la pujada mortal de després (mortal perquè sempre em venen rampes a les dues cames, el canvi radical de terreny després de venir corrent ràpid i mullar-me al riu, suposo) agraeixo a l'organització que aquest any hagin posat una corda per ajudar, amb rampes a les dues cames i un terreny enfangat amb el que es rellisca totalment, sense la corda m'hagués quedat aquí clavat com un roc. M'allunyo d'un company amb el que anàvem xerrant i que també comença a patir rampes i problemes, i pujo cap als Cingles de Bertí, amb les meravelloses vistes sobre tota la vall, i vorejant els penyasegats que fan una mica de respecte i tot... Aquí, per sorpresa meva, encara guanyo alguna posició, i en la baixada final i les últimes pistes cap al poble, torno a avançar corredors que ja han baixat molt el ritme de cursa. Arribo a la meta d'Aiguafreda amb un temps de 5h39', vuit minuts menys que l'any anterior (tot i que diuen que aquest any el circuit era més dur), en 26a posició i 6è Veterà,

Jordi Casanovas, en plena acció

tenint en compte les condicions de la cursa i com de malament he fet les baixades, és per estar molt i molt content!
Mentrestant, el Jordi Casanovas ha fet una molt bona cursa, pràcticament amb el mateix temps de l'any passat, tot i l'augment del desnivell del circuit d'aquest any, el calvari de lesions que ha patit l'últim any, i la dificultat del recorregut en les baixades, on ha perdut les posicions que guanyava en les pujades. Una mica després entraran a meta el José Antonio Jiménez, que s'estrenava en aquesta marató i l'ha viscut a tope, i el Kike Caamaño, que ja havia

Arribant al riu Congost

corregut la mitja marató, i que avui s'atrevia amb la marató, tots dos amb un molt bon resultat, i fent una cursa de menys a més, especialment el José Antonio que ha passat els primers controls molt conservador, més enllà de la posició 250, per acabar entre els 100 primers... i fent els últims kms amb el Quique, que també ha anat controlant el ritme, i guanyant posicions fins al final, com el Miquel Ferrer, anant també de menys a més.
En definitiva, un gran dia en que hem xalat de veritat i hem tornat a gaudir de la muntanya i d'una gran cursa com és aquesta, recomanable per a tothom qui gaudeixi dels camins i dels corriols, avui el fang, l'aigua, la boira, les pedres, les pujades i les baixades ens han tingut ben entretinguts! Us deixem aquí unes quantes fotos i les nostres classificacions, i fins la propera...
Marató Vall del Congost 44,6 km
26. Jordi Garreta 5h39'12"
99. Jordi Casanovas 6h23'18"
104. José Antonio Jiménez 6h24'13"
105. Quique Caamaño 6h24'16"
163. Miquel Ferrer, 6h50'23"