Cursa de Muntanya de Paüls 29/5/2011

Cursa de muntanya, de les de veritat

Cap de setmana de Champions i la secció de muntanya dels Pantaurells ho celebra anant al sud a celebrar una cursa de Champions, la XI Cursa de Muntanya de Paüls, inclosa dins el Circuit Català de la FEEC.
Una cursa duríssima, amb 4.000 metres de desnivell acumulat repartits en un circuit de 23 km que passa per alguns dels indrets més espectaculars del massís dels Ports.
La cursa surt i acaba de Paüls, un poble de postal situat als inicis d'aquesta impressionant serra per la part del Baix Ebre, a molt poca distància del riu Ebre.

Perfil de la cursa, un bon trencacames amb 4 cims per sobre dels 1.000 metres

Creuant la cresta cap al Piló del Montsagre

Arribada a Paüls, preparant-nos per la sortida

Després d'una nit intensa, vivint l'extraordinària victòria del Barça a la final de la Champions en un ambient de total eufòria al poble de Pinell de Brai (eufòria que a la plaça del poble va durar gairebé fins a les 7 de la matinada... o sigui que vam dormir molt poquet), ens llevem ben d'hora per arribar a Paüls

Paüls, un poble de postal als peus del massís dels Ports

Ens preparem per la cursa, i aviat prenem la sortida, mentre la Glòria i la Maria s'esperen per la marxa no competitiva de 14 km que surt immediatament després.

Jordi, Armadn, Climent, secció de muntanya

Sortim amb rapidesa pels carrers del poble, que rodegem totalment fins a tornar a passar per la plaça, i poc després ja agafem una pista que ben aviat es convertirà en un corriol i que ens porta cap al primer dels cims que pujarem, la Mola Grossa, a 1.044 m d'altitud. Per arribar-hi pugem per camins tortuosos i per una autèntica paret de pedra on cal grimpar de valent, tot passant per l'espectacular Forat de la Finella un estret pas entre dues moles rocoses de menys d'un metre d'ample.
Baixem a tota canya fins al següent coll, on iniciem la

Planejant un tram entre cims

pujada cap al segon cim de la cursa, el Piló del Montsagre, de 1.071 m. Per arribar-hi hem de travessar una cresta

Grimpant per pujar la Punta de l'Aigua

totalment tallada en diagonal, per on es fa difícil fins i tot caminar, i des d'on es veuen unes espectaculars vistes cap a les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, al nord, i cap al mont Caro i la vall de l'Ebre, al sud. Superat aquest cim, arribem ja a l'equador de la cursa, per un terreny amb contínues puajdes i baixades que a mi se'm fa duríssim, arrossegant la tendinitis al tormell que m'està fent mal des del primer moment, i patint com mai a les baixades, on m'avancen altres corredors més àgils i segurs.
L'únic consol serà veure, segons els temps i les

La Punta de l'Aigua, entre la boira

classificacions finals, que aquí està patint tothom... des del primer a l'últim! Després d'aquest tram llarg i duríssim, arribem a la Punta de l'Aigua (1.083 m), el tercer cim del recorregut, envoltat totalment en boira, i amb un temps humit que afegeix encant als impressionants paisatges.
Nou descens, i tornem a pujar cap a l'últim cim, el Joan Gran (1.072), des d'on, un cop superat, ens esperen 5 km de descens per corriols pedregosos, i al final, ja arribant al poble, una pista força ampla per on podem apretar fins a deixar-hi les últimes forces que ens queden.

Arribada a la meta de Paüls després de 3 hores i quart

Corredors i marxadores, després de la cursa

Dues panteres...

Un massatge, que me'l mereixo!

Un cop arribats a Paüls, ens trobem amb les marxadores, la Glòria i la Maria, i gaudim de l'ambient post-cursa, l'avituallament, els massatges, un bon esmorzar - mig dinar... i ens retrobem amb vells coneguts (el Jordi Adan de Lleida, gran futbolista que ha decidit penjar les botes i passar-se a les curses de muntanya, sàvia decisió) i altres corredors vinguts també de lluny de terres vallesanes com nosaltres.
Cal felicitar l'organització, impecable en tots els sentits, i qui ha dissenyat aquesta cursa, en la que hem patit com mai, no podia ser d'altra manera amb els 4.000 m de desnivell dels que ja estàvem avisats, però en la qual hem gaudit de paisatges i racons veritablement espectaculars.
Us deixem les classificacions, i fins a la propera!:
62. Jordi Garreta 3:17:53 (13 Veterans)
143. Climent Palet 3:47:47 (8 Master)
190. Armand Cortés 4:10:33 (11 Master)