El Roger, arribant 3r de la cursa infantil |
Nova cursa del circuit Activa't de Curses de Terrassa, on els Pantaurells hem participat gaudint al màxim de l'ambient i de tots els coneguts i amics que sempre trobem en aquestes proves locals.
Circuit ja habitual pels carrers del barri de Sant Llorenç i pel polígon de Can Petit, que enguany ha arribat aproximadament a fer poc més de 5.100 metres, una mica més allargat respecte a les darreres edicions.Com és habitual en aquesta cursa que passa per carrers molt amples (l'organització té cura de retirar els vehicles aparcats perquè no dificultin el pas dels
corredors), la sortida és molt ràpida i molts dels
El Climent, ràpid com el vent |
Al final hem fet un molt bon paper, i fins i tot hem pogut gaudir dels podis del Roger, tercer de la cursa infantil, i de l'Agustín, primer de la seva categoria a la cursa d'adults. el més jove i el més gran, són els que millor estan... També, com ja és habitual, la campiona Anna Cos ha pujat al podi a recollir la coppa com a segona classificada femenina.
Us deixem les classificacions:
15. Agustín Martínez 19:40 (1 M7)
Un que arriba trencat aguantant-se l'isquio... |
30. Marc Almirall 20:15 (9 M5)
35. Jordi Garreta 20:35 (12 M6)
48. Anna Cos 21:31 (1 F6)
65. Jaime Vallejo 22:29 (20 M6)
97. Rosa Herrero 24:37 (6 F5)
132. Glòria Farrés 27:44 (8 F5)
P. D.: Aquesta haurà estat la meva última cursa per una temporada. Ja fa setmanes que arrossego una tendinitis al tormell que no em deixa entrenar, corro amb dolor i no marxa, segurament necessita més repòs. Les molèsties a la cadera han anat empitjorant, i aquesta setmana mateix he començat un tractament d'ozonoteràpia per intentar millorar
Foto de grup, cada dia estem més guapos |
Mentre duri aquesta obligada convalescència,
Roger, 3r de la cursa infantil |
seva simpatia a les curses d'arreu... i aquí us ho
seguirem explicant.
Fins la propera!
Vaja quina copa, nano |
Agustín, 1r de la seva categoria |
1 comentari:
Animo Jordi, lo importante ahora es recuperarte. Ya verás como pronto estás pegando saltos por las montañas como las cabras.
Así que ozonoterapia!!, tengo entendido que el ozono se destruye con sprays, más vale que no te pongas muy en formá cuando te recuperes o me verás armado con un bote de desodorante apuntando a tu cadera.
¡Qué vagi bé campió!
Publica un comentari a l'entrada