divendres, 18 de març del 2011

Esperant la Vall del Congost...

42 km de cursa de muntanya. 3.200 metres de desnivell positiu. Sembla que hi haurà força fang i aigua. Córrer per camins i, sobretot, per corriols. Travessar un riu amb força aigua. Pujades infernals i baixades vertiginoses. Algú diu que és la marató de muntanya més dura de Catalunya, i potser de tot l'Estat. Encara amb molèsties de la marató de Barcelona. Els bessons i els isquios envien missatges poc tranquilitzadors. Les últimes setmanes, entrenant amb comptagotes. Una mica "acollonido". Diumenge 20 de març correré la Marató de la XV Cursa de Muntanya de la Vall del Congost. Espero gaudir-la a tope. Les maratons no s'han fet pels covards.

2 comentaris:

Paco Gómez ha dit...

Això què és el perfil de la cursa o el teu electrocadiograma?
Més que sort et desitjo: Qué les cames t'acompanyin !!!

Jordi ha dit...

Jajaja!... Molt bo! Sí que em faré un electrocardiograma quan acabi la cursa.... a veure on arriben les fletxetes!
Gràcies, i salut!!