Bell Race - cursa de muntanya de Navarcles 19-12-2010

El passat diumenge, una petita representació dels Pantaurells muntanyencs (un servidor) va participar a la primera cursa de muntanya de Navarcles, anomenada Bell Race. Era la primera edició d'aquesta cursa de poc més de 9 km, dissenyada per corriols i pistes del voltants de la població bagenca, amb boniques vistes sobre el monestir de Sant Benet.
Una de les curiositats de la cursa era que cap a la seva meitat, en el punt més alt, hi havia una campana que tots els corredors havíem de fer sonar (aquí em veieu en el moment d'intentar-ho).
Un ambient molt fred (-0,5 graus) ens espera a l'arribada a Navarcles. Les voreres estan literalment gelades, i anant cap a la sortida, on han tirat sal per evitar les relliscades, comprovem com l'alè es gela res més sortir del cos... un dia maco per córrer per la muntanya! La veritat és que el sol acabarà per sortir tímidament, i la sensació de fred s'esvairà deixant pas a una matinal força agradable.
Es dóna la sortida i fem un primer kilòmetre en baixada pels carrers de Navarcles, corrent amb força per no perdre posicions abans d'entrar als corriols.
Un cop entrem al bosc, comencem a pujar, per caminets molt agradables i fàcils de córrer. La cursa és un constant puja i baixa, un trencacames on es pot córrer força i sense pendents molt pronunciades.
Cap al km 6 arribem al cim del recorregut, l'anomenat Vertic Bell Race (386 m), al Cap de la Serra, i des d'aquí (després de saltar per tocar la campaneta), s'inicia el descens, per corriols però sense trams perillosos. Baixant per aquest sector, m'incorporo a un grupet de tres corredors, i de sobte, en un revolt, ja no veiem més marques... passem una estona perduts, fins que un altre grupet ens fa un crit i trobem el camí bo...
Tot i perdre un temps preciós, i algunes posicions, faig ben fort l'últim tros de baixada, ja per pista ampla, fins arribar a l'entrada del poble, on em poso al capdavant del grupet. Però en l'últim moment, ja gairebé creuant la meta, un altre corredor que esprinta més fort que jo, em passa donant-me una empenta que gairebé em tomba (estrany en muntanya, però cert), i em supera, tot i l'esforç agònic que podeu veure a la foto (el meu esprint és molt millorable...).
Al final, més que content, una classificació molt bona que no esperava, tot i l'estona perdut i la posició que no he pogut defensar al final: 11è lloc, d'un total de 129 corredors arribats, amb un temps de 44'08". La millor posició que he obtingut mai en una cursa de muntanya, molt satisfet! (es nota que no hi havia gaire gent bona i era la primera edició...). Una cursa molt recomanable, especialment adequada per iniciar-se en la muntanya. Bona organització, segur que en les properes edicions el nombre de participants anirà en augment. Esperem tornar-hi!