dimarts, 9 de novembre de 2010

Primera Marató de Muntanya de Catalunya 31/10/2010

La secció de muntanya dels Pantaurells, cada vegada més nombrosa, va participar la setmana passada a les diferents curses de muntanya de Sant Llorenç Savall (Primera Marató de Muntanya de Catalunya), obtenint uns fantàstics resultats i, el que és més important, passant un molt bon dia en una cursa divertida, amb molt bon ambient i amb uns recorreguts extraordinaris.



Marató

Arribo a 3/4 de 7 del matí a Sant Llorenç Savall, negra nit, i plovent amb ganes. Boira, fresca, i els peus xops només d'anar a buscar el dorsal... la cosa no pintava gaire bé, la veritat. I més encara quan al davant tenia el repte de córrer la primera marató de muntanya de la meva vida, amb més de 3.400 m de desnivell acumulat i ascensions tan emblemàtiques com la de La Mola. Els instants abans de prendre la sortida tinc l'oportunitat de saludar els companys d'entrenaments i fatigues, Agustín, José Antonio i Juan Carlos, tan neguitosos com jo, i de retrobar l'amic terrassenc Joan Bru, que des de fa anys entrena i competeix amb els Km0 Ponent de Lleida, amb molt bons resultats. Ens desitgem també sort amb l'Isaac Romero, company mossenaire. Amb la primera llum del dia es dóna la sortida, i el temps acompanya una mica més. Encara plourà durant algunes estones de la cursa, fet que m'aconsella posar-me el paravent en algunes ocasions, però no és l'aiguat intens de la nit. Això sí, els camins tous, amb fang i bassals, les rieres amb aigua, i les pedres molles i relliscoses, obliguen a córrer amb molta atenció, especialment a les baixades, que són força perilloses.

El recorregut, pels camins i corriols del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, és una autèntica delícia. Pujada forta a La Mola (1.107 m), amb un bon ritme i acompanyant molta estona en Bru, que avui no tindrà el seu millor dia per culpa d'unes molèsties als tendons. Jo noto molèsties també a les lumbars a les pujades, que m'obliguen a intentar rectificar una mica la postura, seguint el savi consell d'un company corredor. La cadera, però, un cop passats els primers km d'escalfament, sembla ben tranquileta, i avui es comporta bé, cosa que m'omple d'optimisme (com sempre, havia començat a córrer amb seriosos dubtes de poder acabar bé).

Un cop passat l'avituallament de La Mola, aprofitant que conec el camí de baixada cap al Coll d'Eres, i rodejat d'una boira força espessa, apreto el ritme i segueixo avançant corredors i agafant bona posició. Em defenso com puc a la segona part de la marató, amb pujades força exigents i que castiguen unes cames ja bastant cascades pels més de 700 m de desnivell d'ascensió al cim del Vallès.

Al km 33-34 apareixen les primeres rampes serioses als adductors, he de reduir una mica el ritme i limitar-me a caminar el que queda de pujada, però la meta ja està massa a prop per rendir-me, recupero mentalment i aprofito els trams de pla i baixada per seguir progressant amb força. Els últims km, per la serra de Castell de Pera i La Muntada, veritablement espectaculars, corrent a bon ritme per dalt de la carena, entreveient Sant Llorenç Savall als peus, amb vistes espectaculars del massís, i agafant ja el camí d'arribada al poble avançant corredors que participaven a la mitja marató (i que havien sortit una hora i mitja després).

A l'arribada m'esperen la Maria (fotògrafa oficial) i els nens, entro a meta feliç i cansat acompanyat pel Roger i el Marçal, amb molt bones sensacions. Posició 21 de la general, un temps de 4h49'56", i el 5è classificat de la categoria Veterans A, un resultat fantàstic que no esperava de cap manera... Cal dir que l'organització ha estat fantàstica, tant en l'organització de la cursa, com en els avituallaments, el tracte al corredor, la implicació dels voluntaris, l'ambient de l'arribada... un 10. El recorregut fantàstic, per aquestes muntanyes estimades i per camins molt coneguts, i per altres que avui he descobert i que repetiré. Una cursa per tornar l'any vinent, si l'estat físic ho permet!


Mitja Marató


En Climent, ja en ple procés d'entrenament per la marató de Sevilla (el seu proper gran objectiu), i l'Oriol, que s'estrena en la distància en el terreny de muntanya, són la representació pantaurellenca a la mitja marató. Un circuit també espectacular, amb contínues pujades i baixades, que segueix una gran part de la marató, però saltant-se la part central de la pujada i baixada a La Mola. Amb sensacions semblants a les meves, i sense forçar la màquina en excés, el Climent arriba en la posició 106 i amb un temps de 2h17'10", el 20è de la categoria, també la Veterans A. L'Oriol entra en el lloc 301 amb un temps de 2h42'09", complint sobradament amb l'objectiu d'acabar la cursa amb bones sensacions, i pel que puc veure quan ens trobem, amb menys molèsties de les que es temia. Resultats excel·lents, i espero que l'any vinent s'animin a acompanyar-me a la marató... amb l'Agustín i el José Antonio, que segur que repeteixen, anirem a per totes! Esmentar també la participació de l'amic Pedro Vilaseca, que no se'n perd ni una, i acaba el 371 amb un temps de 3h05'20". Una altra al sarró!


Cursa popular 10 km

Per últim, la Glòria, la Marissa, la Rosa, i el Jaime participen a la cursa popular Sant Jaume, de 10 km de recorregut, per camins que recorren els boscos propers a Sant Llorenç Savall, un recorregut ben maco amb pujades i baixades, un primer pas en el món de la muntanya per a uns quants i quantes pantaurells desitjosos de provar nous terrenys. Aquí us deixem les classificacions:
92. Jaime Vallejo, 1:04:12
141. Rosa Herrero, 1:11:18
199. Glòria Farrés, 1:24:57
204. Marissa Anglarill, 1:31:55
Destacar molt especialment el quart lloc en la categoria de Veteranes A de la Rosa, a només 30 segons de la tercera... fregant el podi en una cursa amb força participació... això de la muntanya et prova Rosa!
Per acabar, ens retrobem a l'animadíssima plaça del poble, però entre les dutxes, els esmorzars, els massatges i la gentada, no ens podem fer l'habitual foto de tots junts... Resumint, una fantàstica matinal i unes curses extraordinàries que segur repetirem!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quines cames, Jordi G.!

Paco Gómez ha dit...

Molt bé Jordi, estas molt fort i ets un valent afrontant aquests reptes. Sobre els dolors i les rampes, que farem, els anys passen....
Moltes Felicitats!!!

Jordi ha dit...

Gràcies Paco..., tu sí que estàs fort que ja vaig veient els teus temps... Els dolors i les rampes ja són com uns amics, corren amb nosaltres i sempre ens acompanyen! Però no poden amb nosaltres! jejeje, fins la propera cursa!

isaac ha dit...

Gran crònica Jordi!