dissabte, 9 d’octubre de 2010

Mitja Marató de Collserola 3/10/2010

La secció de muntanya dels Pantaurells vam participar en aquesta bonica cursa a Collserola el passat diumenge 3 d'octubre. A més, amb molt bones classificacions... vam arribar tan aviat que no vam trigar gaire a passar pels massatgistes, i en un plis plas, com nous, tot i els 21 km de muntanya que ens acabàvem de cascar... tot un luxe, vaja.

Vam arribar d'horeta al Velòdrom d'Horta, un lloc ben especial des d'on sortia la cursa, i allà vam aprofitar per xerrar una estona amb amics i coneguts, especialment l'amic Pep Moliner amb qui tantes curses i anècdotes hem compartit (fins i tot ha vingut algun dia a entrenar amb nosaltres...). Abans de sortir ens fem les fotos habituals, en comptes de dorsal ens pengem una tarja al coll que s'haurà d'anar marcant als diferents controls de pas, i cap a la sortida, més de 500 corredors ens acompanyen en les primeres rampes asfaltades, i de seguida deixem el Velòdrom i pugem per un corriol de terra que ens posa a tots en fila, i caminant tant si vols com si no vols... Aquí visc un incident ben xocant, un paio que vol passar corrent tant sí com no (tots ho volem, noi, pèrò és impossible!), i em fot una empenta, em trepitja pel darrere, empeny també el de més endavant... se'n porta una bona colla de crits fins que para, i el més bo és que pocs quilòmetres més endavant, quan la pista ja és ampla, el passo sense problemes i ja no el torno a veure... veus com no calia emprenyar els companys, noi?
El recorregut és molt atractiu, pujades i baixades llargues, i no excessivament dures per tractar-se d'una cursa de muntanya, només ens posem a caminar en un parell de trams més pronunciats, però les baixades per pista, i ja a la tornada veient tota la plana de Barcelona emboirada i als nostres peus, són realment precioses.
Al final, la cama m'aguanta bé i faig una molt bona cursa, arribant tot sol en una posició que mai hagués cregut abans de començar (ja porto dies amb la cadera donant pel sac, aquesta nit dormint poquet...). El Climent arriba una mica després, però mantenint-se sempre entre els 100 primers i gaudint de la cursa com ningú, esprintant a l'arribada per superar dos corredors. El Pep se'ns ha colat pel mig, completant una molt bona actuació terrassenca en aquesta cursa amb majoria de corredors barcelonins, i pel que ens ha semblat, més acostumats a les curses urbanes que a les veritables de muntanya.
Al final, me'n vaig a fer un massatge que em fa sentir com nou, molt més recuperat que a les curses d'asfalt de 5 o 10 km que correm per Terrassa... Mirem les classificacions i veig que el primer, en una mitja marató, només m'ha tret 12 minuts... a la propera a guanyar!
Aprofitem per xerrar amb en Pep i amb un històric de corredors.cat com és en Buff, i riem amb les anècdotes, però també amb molt pena ens assabentem que el proper any no hi haurà Marató de la Vall del Congost, aquesta va ser la nostra primera cursa de muntanya "de veritat", molt dura i molt ben organitzada, però el desgast que comporta fer-ho tan bé ha acabat desanimant els voluntaris organitzadors... una llàstima. Tenim sort de poder seguir gaudint d'altres curses ben interessants i boniques, fetes gairebé sempre per persones voluntàries... a veure si entre tots les sabem cuidar i col·laborar perquè segueixen existint.
Us deixem les classificacions finals, una altra mitja (de muntanya) al sac!:
24. Jordi Garreta 1:46:00
97. Climent Palet 1:57:50
(Total arribats: 564)

3 comentaris:

Pep ha dit...

Quin nivell el del Pantaurell.

Tinc que dir que la primera pujada, mories de ganes de córrer per una banda i per altre t'alegraves, per què hem arribat dalt ben reposats.

En fan por el camins amb pedres, però m'ho he passat genial. He fet un qm. de baixada a 3'20" ara de cara avall

Molt bones converses i un cole guapa de records fotogràfics.

El que no se per què serveix el drap que ens van donar: és tovallola ? o què ?

Algun dia vindré, a veure que us donen de menjar per estar tan en forma... enhorabona !!! i mercès per tot

Jordi ha dit...

Jajaja!
Gràcies pel comentari i pel matí a Collserola, Pep.
El que ens van donar deu ser una tovaiola... però jo ho he fet servir com a baieta, i m'ha anat molt bé!
fins la propera!

Paco Gómez ha dit...

Hola Jordi, soy Pitu, veo que tu tampoco paras como el Pep, y además eres una máquina moviendo las piernas.
Yo no he visto el supuesto trapo-toalla-bayeta, pero una vez me dieron una especie de toalla que había que humedecer un poco que en teoría va bien para secarse el sudor en el gimnasio, no sé si será eso.
Un abrazo