Tinc artrosi al cap del fèmur, a la zona on aquest os que agafa tota la cama s'encaixa amb la pelvis per fer el moviment de rotació. A les radiografies es veu molt clar, hi ha unes deformacions que segons el metge són degeneratives, i que provoquen un sobreesforç als músculs de la zona, i totes les molèsties i dolors que sento al córrer. A més, tot va una mica lligat, la cinquena vèrtebra lumbar està també fotuda i mal alineada, i això augmenta el mal funcionament de les articulacions d'aquesta zona, i perjudica tota la part muscular.
L'origen potser és genètic, o per l'edat, per haver fet massa esforç, o per no haver-lo fet correctament (sense estirar, etc.), pot haver-hi molts motius, el cas és que l'articulació està malament i pot anar a pitjor, el metge m'aconsella que vigili perquè pot repercutir en una qualitat de vida dolenta en el futur. En aquesta situació, cada vegada que corro, que forço els músculs, etc., empitjoro i agreujo el problema.
Ara m'he de fer un anàlisi de sang per descartar una possible malaltia de tipus reumàtic (que ell no creu, però cal descartar-lo), prendre unes vitamines pel cartílag, per reforçar i conservar el cartílag que em queda en l'articulació del fèmur i la pelvis (ja que part d'aquest cartílag, que pateix amb la malformació dels ossos, s'ha destruït), fer uns exercicis d'abdominals "invertits" (cap a baix en lloc de cap amunt) per reforçar la musculatura i millorar així la posició de la vèrtebra lumbar, fer uns estiraments específics per la zona de la pelvis i lumbar sempre que faci exercici, i tornar al metge d'aquí a uns tres o quatre mesos. Depèn de com evolucioni, em dirà què hem de fer.
Puc nedar (només crol i esquena) i puc anar en bicicleta, vigilant això sí la postura de l'esquena (molt encorbat no em va bé). En quant a córrer... em recomana que corri estones breus (15 o 20 minuts), a un ritme no molt fort, i que aprofiti sempre per fer els estiraments que em van bé per la zona afectada. A la que senti dolor, he de parar, i córrer menys estona, o menys ritme. El dolor no vol dir que tinc una lesió muscular, sinó que estic matxacant el fèmur, la pelvis i la vèrtebra, i que l'artrosi empitjora, cosa que compromet la mobilitat que podré tenir en el futur. Córrer per terreny suau preferentment (camins de terra, etc.) i si no tinc dolor i estic bé, puc provar d'anar incrementant l'estona. Evidentment totalment desaconsellat qualsevol cursa per asfalt, o qualsevol distància una mica llarga. Maratons i mitges.....el metge em mira amb cara rara, com dient "però tu t'has enterat del que tens, o no?".
Quan vaig sortir la veritat és que tenia ganes de plorar.
Intentaré córrer el menys possible per asfalt, distàncies curtes i sense forçar, a veure si realment puc anar millorant. Més nedar i més bicicleta. Penso que una de les competicions que podré fer en el futur seran triatlons curts, amb cursa de només 5 km. Potser també puc fer curses de 5 o 10 km, però segurament a un ritme més lent del que a mi m'agradaria, o en tot cas més lent del que havia arribat a fer aquest any passat. Hauré de mentalitzar-me que en el meu cas, realment l’important serà participar, i oblidar-me de les marques i tot això. No descarto encara fer alguna cosa aquest estiu, però crec que el més raonable és centrar-me en veure com estaré al setembre-octubre i llavors buscar els possibles objectius.
A tot això, les molèsties a la cama continuen, m'hauré de fer a la idea que segurament sempre hi seran. Aquests darrers dies he sortit a córrer alguna estona, però he hagut de parar de seguida perquè se’m carrega la musculatura i em fa mal el bessó. Demà ho tornaré a provar amb l’entrenament habitual dels Panteres.
De moment, però, no compteu amb mi per les curses.... tot i que ja veurem, potser m'atreveixo en distàncies curtes i anant a ritme "cochinero" com diu el Quim. Aquestes setmanes m’estic perdent totes les de barri perquè no puc córrer més de cinc o deu minuts sense que el bessó es ressenteixi i comenci a fer mal. Potser hauré de tornar a un fisio que em faci algun miracle.
Les maratons i mitges.... bffff..... ara sí que ho veig malament. Sort que almenys n'he fet unes quantes i ja tinc bones marques per recordar.
De totes maneres... bé, ja ho vaig escriure i ho mantinc: “lluitar, sempre; ser vençut, potser; rendir-me, mai”.
5 comentaris:
Després de llegir-te molt atentament el que em queda clar és el que dius:
"tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"
Et desitjo el millor i sobretot molts ànims de part meva i de tot cor.
per mi seràs sempre el campió.
Si fessiu votacions, jo et votaria, amb lesió o sense. (Ara bé, res no és gratis en aquesta vida, l'any que ve també m'hauràs de votar a mi ;-P
Endavant amb la lesió, amb aquest positivisme segur que te'n sortiràs!
Ostres, Jordi! Et trobava a faltar a les curses i me n'assabento d'això. De debò que m'entristeix.
Ja sé que això als runners no ens entra al cap i que ja farem repòs al cementiri, però mira de no forçar i agreujar la lesió. La natació i la bici no són ben bé el mateix, però com a mínim ens ajuden a accelerar els batecs que és una de les coses que més ens agrada i ens impulsa a fer això.
"Corre, si no pots, camina i si no arrossega't, però mai t'aturis"
Molts ànims i molta sort, Jordi. Una abraçada ben forta.
Hola Paco, gràcies pels ànims i per la cita, m'agrada i me l'apunto!
La veritat és que encara penso que tornaré, costarà, però en això estic...
Et vaig veure arribar a la cursa de Festa Major, et vaig fer un crit però entraves esprintant fort i no em vas sentir... Molta força i molts km.!!
Publica un comentari a l'entrada