dilluns, 15 de juny de 2009

Males notícies en forma de lesió

Estic tocat de veritat. Fa dues setmanes amb les radiografies el metge em va confirmar una cosa que ja havia suggerit, i que és molt pitjor que el que jo pensava.
Tinc artrosi al cap del fèmur, a la zona on aquest os que agafa tota la cama s'encaixa amb la pelvis per fer el moviment de rotació. A les radiografies es veu molt clar, hi ha unes deformacions que segons el metge són degeneratives, i que provoquen un sobreesforç als músculs de la zona, i totes les molèsties i dolors que sento al córrer. A més, tot va una mica lligat, la cinquena vèrtebra lumbar està també fotuda i mal alineada, i això augmenta el mal funcionament de les articulacions d'aquesta zona, i perjudica tota la part muscular.

L'origen potser és genètic, o per l'edat, per haver fet massa esforç, o per no haver-lo fet correctament (sense estirar, etc.), pot haver-hi molts motius, el cas és que l'articulació està malament i pot anar a pitjor, el metge m'aconsella que vigili perquè pot repercutir en una qualitat de vida dolenta en el futur. En aquesta situació, cada vegada que corro, que forço els músculs, etc., empitjoro i agreujo el problema.

Ara m'he de fer un anàlisi de sang per descartar una possible malaltia de tipus reumàtic (que ell no creu, però cal descartar-lo), prendre unes vitamines pel cartílag, per reforçar i conservar el cartílag que em queda en l'articulació del fèmur i la pelvis (ja que part d'aquest cartílag, que pateix amb la malformació dels ossos, s'ha destruït), fer uns exercicis d'abdominals "invertits" (cap a baix en lloc de cap amunt) per reforçar la musculatura i millorar així la posició de la vèrtebra lumbar, fer uns estiraments específics per la zona de la pelvis i lumbar sempre que faci exercici, i tornar al metge d'aquí a uns tres o quatre mesos. Depèn de com evolucioni, em dirà què hem de fer.

Puc nedar (només crol i esquena) i puc anar en bicicleta, vigilant això sí la postura de l'esquena (molt encorbat no em va bé). En quant a córrer... em recomana que corri estones breus (15 o 20 minuts), a un ritme no molt fort, i que aprofiti sempre per fer els estiraments que em van bé per la zona afectada. A la que senti dolor, he de parar, i córrer menys estona, o menys ritme. El dolor no vol dir que tinc una lesió muscular, sinó que estic matxacant el fèmur, la pelvis i la vèrtebra, i que l'artrosi empitjora, cosa que compromet la mobilitat que podré tenir en el futur. Córrer per terreny suau preferentment (camins de terra, etc.) i si no tinc dolor i estic bé, puc provar d'anar incrementant l'estona. Evidentment totalment desaconsellat qualsevol cursa per asfalt, o qualsevol distància una mica llarga. Maratons i mitges.....el metge em mira amb cara rara, com dient "però tu t'has enterat del que tens, o no?".

Quan vaig sortir la veritat és que tenia ganes de plorar.

L’endemà em vaig llevar pensant, bé, que "tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer", i que he de trobar la manera de fer tot el que pugui controlant els límits que em pugui marcar el cos, però ampliant també aquests límits, cosa que segur que és possible. He començat a fer els exercicis abdominals, he anat a comprar vitamines pel cartílag, i he demanat hora per fer l'anàlisi de sang...

Intentaré córrer el menys possible per asfalt, distàncies curtes i sense forçar, a veure si realment puc anar millorant. Més nedar i més bicicleta. Penso que una de les competicions que podré fer en el futur seran triatlons curts, amb cursa de només 5 km. Potser també puc fer curses de 5 o 10 km, però segurament a un ritme més lent del que a mi m'agradaria, o en tot cas més lent del que havia arribat a fer aquest any passat. Hauré de mentalitzar-me que en el meu cas, realment l’important serà participar, i oblidar-me de les marques i tot això. No descarto encara fer alguna cosa aquest estiu, però crec que el més raonable és centrar-me en veure com estaré al setembre-octubre i llavors buscar els possibles objectius.

A tot això, les molèsties a la cama continuen, m'hauré de fer a la idea que segurament sempre hi seran. Aquests darrers dies he sortit a córrer alguna estona, però he hagut de parar de seguida perquè se’m carrega la musculatura i em fa mal el bessó. Demà ho tornaré a provar amb l’entrenament habitual dels Panteres.

De moment, però, no compteu amb mi per les curses.... tot i que ja veurem, potser m'atreveixo en distàncies curtes i anant a ritme "cochinero" com diu el Quim. Aquestes setmanes m’estic perdent totes les de barri perquè no puc córrer més de cinc o deu minuts sense que el bessó es ressenteixi i comenci a fer mal. Potser hauré de tornar a un fisio que em faci algun miracle.

Les maratons i mitges.... bffff..... ara sí que ho veig malament. Sort que almenys n'he fet unes quantes i ja tinc bones marques per recordar.

De totes maneres... bé, ja ho vaig escriure i ho mantinc: “lluitar, sempre; ser vençut, potser; rendir-me, mai”.

5 comentaris:

Pep ha dit...

Després de llegir-te molt atentament el que em queda clar és el que dius:

"tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"

Et desitjo el millor i sobretot molts ànims de part meva i de tot cor.

Anònim ha dit...

per mi seràs sempre el campió.

Marinetix ha dit...

Si fessiu votacions, jo et votaria, amb lesió o sense. (Ara bé, res no és gratis en aquesta vida, l'any que ve també m'hauràs de votar a mi ;-P

Endavant amb la lesió, amb aquest positivisme segur que te'n sortiràs!

Paco Porras ha dit...

Ostres, Jordi! Et trobava a faltar a les curses i me n'assabento d'això. De debò que m'entristeix.

Ja sé que això als runners no ens entra al cap i que ja farem repòs al cementiri, però mira de no forçar i agreujar la lesió. La natació i la bici no són ben bé el mateix, però com a mínim ens ajuden a accelerar els batecs que és una de les coses que més ens agrada i ens impulsa a fer això.

"Corre, si no pots, camina i si no arrossega't, però mai t'aturis"

Molts ànims i molta sort, Jordi. Una abraçada ben forta.

Jordi ha dit...

Hola Paco, gràcies pels ànims i per la cita, m'agrada i me l'apunto!
La veritat és que encara penso que tornaré, costarà, però en això estic...
Et vaig veure arribar a la cursa de Festa Major, et vaig fer un crit però entraves esprintant fort i no em vas sentir... Molta força i molts km.!!