Abans de la marató: moltes ganes, males sensacions

Si una nova lesió o una recaiguda no ho impedeixen, el proper diumenge tornaré a córrer la Marató de Barcelona. Avui he tornat a passar pel fisio i m'ha "donat l'alta", aconsellant-me que no faci gaire cosa aquests dies que queden. Gairebé li faré cas, però sortiré un parell d'estones a rodar, perquè després de 10 dies sense entrenar les sensacions són força dolentes. El petit trencament a l'isquio sembla haver-se recuperat bé, però curiosament, tot i haver fet repòs, aquests darrers dies la cadera que tinc fotuda em torna a fer mal, i fins i tot caminant sento molèsties a la cuixa... No he pogut entrenar res aquests últims dies i he trencat la programació que tenia feta. No sé què passarà quan intenti començar a córrer a bon ritme.

La part bona és que tinc tantes ganes de tornar a córrer la marató, que mentalment estic preparat no per fer 40 km, sinó per fer-ne 80 o 90... em fa la sensació que fa tres mesos que no corro! (només fa una mica més d'una setmana). L'any passat ens ho vam passar tan bé que aquest any no podia faltar a la gran cita... Serà la meva cinquena marató, la quarta sobre asfalt (totes a Barcelona).

Si l'any passat vam compartir cursa durant molts i molts km amb en Climent i amb en Quim, aquest any dos pantaurells més s'estrenaran en la distància, el Joan i l'Àlex... segur que compartirem les emocions prèvies, i sobretot, l'emoció d'acabar la cursa mítica.

M'agradaria acostar-me a les 3h16' de l'any passat, i somio en córrer bé i millorar el temps... però quan em molesta la cama, dubto de si seré ni tan sols capaç d'acabar... diumenge sortirem de dubtes. Les maratons no s'han fet pels covards!