Aquest mes de juliol hem encetat una nova fórmula d'entrenament que fa furor entre els i les panteres. Són les sortides nocturnes pels camins i boscos de la zona de Mossèn Homs i Can Bonvilar.Equipats amb frontals i llanternes de mà, fem camí per uns paratges ben propers i interessants, i per un terreny molt més favorable per a les articulacions que l'asfalt.
Haurem de vigilar de no topar-nos amb cap senglar, però amb el xivarri que fem... no crec que s'acostin.
Aquí teniu unes imatges del dimarts 14 de juliol, en què la frase del dia (o de la nit) va ser quan el Climent, després del seu habitual sprint final, es gira i veu el Jordi com arriba darrere seu, forçant també al màxim, i li diu: "Ah! ets el Jordi, si ho arribo a saber hagués afluixat... és que em pensava que eres el Jaume i per això apretava"....
Continuem amb la fama de picats. Sense comentaris.
Els propers dimarts, més, això sí, hi ha ritmes i recorreguts per a tots els gustos i preparacions.
Petons i esgarrapades.
1 comentari:
Cada vegada que vaig a correr penso: perquè no ho hauré començat a fer abans. Quan anava amb el meu pare per la muntanya sempre em deia, "no corris que cauràs". Però els temps han canviat, ara es corre per tot. La sensació de fer una baixada o un pla o una pujada pel mig d'un bosc d'alzines és una agradable sensació. El meu pare ho hauria d'haver provat, segur que hauria estat més feliç durant aquella estona.
Les dues nits que he anat pels camins de Mossèn Homs han estat força positives pel creixement del meu esperit, que és l'únic que encara creix.
Una mica d'adicció crec que és provocada per la bona companyia i per la cerveceta del final d'entrenament.
Salut tinguem.
Publica un comentari a l'entrada