
Equipats amb frontals i llanternes de mà, fem camí per uns paratges ben propers i interessants, i per un terreny molt més favorable per a les articulacions que l'asfalt.
Haurem de vigilar de no topar-nos amb cap senglar, però amb el xivarri que fem... no crec que s'acostin.

Aquí teniu unes imatges del dimarts 14 de juliol, en què la frase del dia (o de la nit) va ser quan el Climent, després del seu habitual sprint final, es gira i veu el Jordi com arriba darrere seu, forçant també al màxim, i li diu: "Ah! ets el Jordi, si ho arribo a saber hagués afluixat... és que em pensava que eres el Jaume i per això apretava"....
Continuem amb la fama de picats. Sense comentaris.
Els propers dimarts, més, això sí, hi ha ritmes i recorreguts per a tots els gustos i preparacions.
Petons i esgarrapades.